Alicia Torres, presidenta CSIF CV: «Hem de seguir vigilants per aconseguir que homes i dones gaudeixen de les mateixes oportunitats»

Fa uns mesos que es troba al front d’un dels sindicats més importants de la Comunitat, com valora aquesta situació? No és habitual que una dona ocupe aquest lloc.

No és habitual en altres organitzacions; en CSIF si. Des de novembre el tercer sindicat de la Comunitat Valenciana, CSIF, té en la presidència a una dona i aquesta és una situació molt positiva perquè trenca la visió general de que el sindicalisme és un àmbit molt masculinitzat. En CSIF ja fa anys que diferents dones hem ostentat llocs de responsabilitat, com són la vicepresidència au-tonòmica del sindicat, la presidència de la Unió Provincial de València, la presidència del sector de sanitat a la província de València, la presidència del sector d’administració de Justícia i d’Administració del Consell a València etc … en fi, que la dona al nostre sindicat sempre ha tingut un paper destacat en llocs de responsabilitat.

Pensa què se li exigirà més pel fet de ser dona?

No. Crec que el que se me’n va a exigir és el mateix que se li exigiria a un home, que és treballar per millorar les condicions laborals dels treballadors de la Comunitat Valenciana, responent així a la confiança que en el congrés que celebrarem el passat mes de novembre van dipositar en el Comitè Executiu que encapçalo una importantíssima majoria de companys per liderar el sindicat durant aquests quatre anys.

Considera què el món sindical és predominantment masculí?

Com deia anteriorment no és el cas de la nostra organització sindical, però a més fa ja anys d’això. CSIF compte en els seus equips amb dones i homes que han aconseguit amb el seu treball que el sindicat tinga més de 18.000 afiliats a la Comunitat Valenciana, que siguem el segon sindicat a la Mesa General de negociació de personal funcionari estatutari i laboral de la Generalitat Valenciana, amb possibilitats de ser els primers i que la nostra presència a l’empresa privada siga cada vegada més gran.

Creu que hi ha dones amb por de liderar i ocupar càrrecs dirigents?

No diria por. Dones valentes i preparades que estan disposades a ocupar càrrecs dirigents n’hi ha, però el que sí és evident que tenen una major dificultat per molts motius per assolir aquests llocs de poder.

Encara que en els últims anys s’ha evolucionat en el terreny de la igualtat i cada vegada hi ha més presència de dones en els llocs directius de les empreses i institucions, com veu la situació actual?

És cert que s’ha avançat molt però encara queda molt camí per recórrer des del moment en què hi ha estudis que indiquen que a Espanya les dones només ocupen un 30% dels llocs directius. I tot això malgrat que, segons un informe de l’Organització Internacional de Treball (OIT), les empreses i organitzacions que compten amb dones en els seus llocs directius milloren els seus resultats. Els factors socials i culturals, la manca de referents femenins que ens ajuden a veure’ns en aquestes posicions, la maternitat … entre d’altres, són condicionaments que fan que la presència de la dona en llocs directius siga insuficient i una qüestió pendent.

Creu que algun dia s’arribarà a una paritat real?

Jo espero que sí, que arribarà el dia en què no haguem de parlar ni de bretxa salarial, ni de sostre de vidre ni de lleis que imposen quotes per facilitar la presència de la dona en determinats àmbits, etc. La societat avança cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones, sens dubte, però aquí hem de seguir vigilants per aconseguir que homes i dones gaudeixen de les mateixes oportunitats.