Colps de batall a l’Horta Nord, un excepcional estudi que posa en solfa les nostres campanes
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Vaig conèixer Juan Baptista Tormos Capilla quan encara estava esmenant les galerades del seu darrer llibre, Colps de batall a l’Horta Nord. Història, tradició i noves tecnologies, Institució Alfons el Magnànim-CVEI, 2021 [339 pàgines], un investigador d’Albalat dels Sorells que no ha deixat de sorprendre’m des de llavors per la seua curiositat innata i meticulositat en tot allò que és del seu interès, com per exemple les campanes, els seus tocs, els campaners d’antuvi i, clar està, els mecanismes que les fan sonar avui.
Però no només això, ja que els seus estudis també destaquen sobre manera pel que fa a la reivindicació d’allò que té a veure amb el seu poble, com els gojos del Crist de les Ànimes (Estudi Musicològic als Gojos del Santíssim Crist de les Ànimes, Ajuntament d’Albalat dels Sorells, 2007), l’art religiós del temple parroquial (Arte Sacro. Imágenes Iglesia parroquial de los Santos Reyes, villa de Albalat dels Sorells, Publicacions de la Diputació de València, 2011) o el detalladíssim treball monogràfic que recentment li ha dedicat a l’esmentada talla de l’actual Crist de les Ànimes (La imagen actual del Cristo de las Almas atribuïda a Francisco Teruel Francés, 2021), i amb altres llocs relligats sentimentalment i professional a la seua assenyada personalitat, com Gaibiel (Los gozos del Santísimo Cristo de la Sed de Gaibiel. Imagen, poesía y música, Diputació de Castelló, 2009) o Montcada (Tresors del patrimoni imatger moncadí, Ajuntament de Moncada, 2012). Un elenc de publicacions que donen fe d’una passió per la recerca vertaderament encomiable a càrrec d’un albalatà que exerceix de professor tècnic de Formació Professional a l’IES Tierno Galván de Montcada i que també és músic en l’especialitat de piano.
Prologat per Francesc Llop, un dels erudits més significats en campanologia valenciana a qui tant deuen les nostres campanes, campanars i campaners, l’estudi de Tormos s’estructura en el preludi de l’autor, 5 capítols (dedicats als aspectes sonors, musicals i acústics de les campanes tradicionals, les campanes de l’Horta Nord automatitzades electromecànicament, les campanes de volteig d’Albalat dels Sorells, i la seua tradició des de finals del segle XIX fins 1985, i els seus tocs tradicionals), la conclusió i un apèndix a mode d’homenatge als darrers campaners del seu poble.
Una investigació rigorosa que, a més d’aportar informacions de detall d’aquesta tradició secular a l’occident cristià, en particular catòlic, presenta una armadura i metodologia perfectament aplicables a qualsevol campanar (campanes i campaners) de qualsevol altra comarca valenciana, per tant homologable més enllà de la subcomarca de què tracta i d’Albalat. Un treball tècnic excepcional en allò que és especialista consumat Juan B. Tormos -l’electromecànica-, farcit de gràfics, taules, dibuixos ad hoc i fotografies de gran valor que acompanyen els textos.
Des del punt de vista purament sentimental, els capítols dedicats a la seua localitat són d’una gran intensitat emotiva, després del recull pacient durant anys de testimonis orals i gràfics en perill de desaparició perquè pocs han reparat fins ara en la importància capital d’aquest patrimoni cultural entre material i immaterial per a les nostres poblacions, una tradició més que centenària que corre el risc de desaparèixer en una societat confosa i atordida pel soroll constant i l’embolcalla consumista de la postmodernitat, aliena en termes generals als tocs de campana i els seus sons d’alegria, tristor i festa, com també d’alarma i, sobretot, sentinel·les impertèrrits al capdavall del pas inexorable del temps. Eixe que passa i mai més torna.
El llibre es presentarà al palau comtal d’Albalat dels Sorells, seu de l’ajuntament, el proper diumenge 29 de maig, a les 18 hores, amb la participació de l’autor, Mateu Rodrigo i Francesc Llop. Tot seguit, l’acte clourà amb un concert de campanes a càrrec dels Campaners de la Catedral de València. Tot un luxe, siga dit de passada.