EL CANVI CLIMÀTIC ESDEVÉ A QATAR
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
No podem afegir molt més al que ja s’ha dit d’aquest petit país de la península Aràbiga obert al golf Pèrsic. Nous rics musulmans, en diríem, que busquen el seu lloc al món a través de bilions de rials procedents del petroli i del gas, i una modernització aparent que amaga una obscura realitat.
Tot i això, la seua presència és cada vegada major al món i, d’ací no res, inaugurarà un nou Mundial de futbol, que és l’esport més popular i el que majors interessos econòmics maneja pertot arreu. I quan parlem de tants diners, també ho fem de corrupteles i corrupcions de les que no es deslliuren les entitats que l’administren: federacions, UEFA, FIFA… Un submón que sosté amb els seus múltiples defectes el transitar quotidià de milers de milions de persones aficionades a l’esport rei.
Arribats ací, què podem esperar d’aquest esdeveniment? Doncs, un nou espectacle que imaginem com començarà però no sabem com acabarà, i no ho dic per la selecció que guanyarà el trofeu, sovint una qüestió de pocs equips tret d’alguna sorpresa (in)esperada. Ho referisc perquè són tantes les incògnites que haurem d’estar expectants no només a si entra o no el baló en la porteria, sinó a múltiples fronts extra–esportius.
En realitat, tant que es parla de canvi climàtic, sobretot en temps de la invasió russa d’Ucraïna, un nou pols i en tota regla per reafirmar la prevalença dels recursos fòssils contaminants per sobre de les energies netes i renovables. Al remat, la contradicció permanent entre part de la societat occidental benestant amb mentalitat pro–ecològica i la planificació econòmica de lespotències que basen els seus multimilionaris beneficis en els recursos que apuntalaren la societat del segle passat i la projectaren a l’actual. Una equació en què la resta del món no té ni veu ni vot en ser països clarament subsidiaris dels més rics.
Quan observe els edificis de Doha, la capital de Qatar, no deixe de comparar-los amb els de Benidorm, ciutats diverses que un dia deixaren de ser humils localitats pesqueres per a convertir-se en skylines singulars mercès al turisme i al petroli i el gas, respectivament. Dues realitats incomparables en el fons però semblants en la forma, que han revolucionat –el temps dirà si per a bé- la forma d’entendre l’esbarjo i els negocis en moments crítics per al medi-ambient. I és que el canvi climàtic esdevé a hores d’ara a Qatar.