El futur està per escriure

Isabel Martín – Alcaldessa de Paiporta

Fa uns dies algú em preguntava quan tornaríem a la normalitat. No a la mal anomenada nova normalitat, sinó a la d’abans de la pandèmia pel COVID-19. Em vaig quedar pensant un moment i vaig contestar que jo no volia tornar a la normalitat.

No. Jo no vull tornar a les preses. Al soroll. A les compres compulsives. Als embossos i carreteres plenes de cotxes. A les saturacions dels centres comercials. A les hores puntes del transport públic. Ni a eixes reunions que acabaven entrada la nit. No, jo no vull tot això. Perquè jo he vist altra nova normalitat.

Perquè aquesta pandèmia ens ha mostrat algunes coses bones, encara que poques. Jo les he vist, i faig una crida perquè es queden. I sobretot, perquè lluitem per elles.
Lluitem per eixe comerç local que va estar al nostre costat en els moments més durs del confinament, quan no podíem eixir de les nostres poblacions i les venedores i els venedors del xicotet comerç alçaven les seues persianes per alimentar-nos. Demostrant que allò més pròxim és el millor.

Protegim el nostre planeta. Només uns mesos varen ser suficients perquè la baixada de contaminació propiciara que la natura s’obrira camí, que moltes espècies tornaren a hàbitats que havien abandonat. Ho hem vist. És possible aturar i revertir el canvi climàtic, clar que sí! A què esperem doncs per reduir l’ús de vehicles a motor? Per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle? Per a apostar seriosament per les energies renovables? I així tornem a respirar aire fresc i sa.

Ens hem comprat noves sabatilles per eixir a caminar i fer esport pels camins de l’horta dels nostres pobles. Hem tastat nous hàbits de vida saludable que ens han fet sentir millor. Per què no fer que aquests hàbits es queden?

Quant hem trobat a faltar a la família, a moltes amigues i amics que no hem pogut veure durant molt de temps. Sabem de la importància de cada paraula, de cada bes i cada abraçada. Tant de bo prompte recuperem tot eixe temps perdut. Tant de bo hagem aprés a valorar allò important.

I sobretot, lluitem i defensem amb ungles i dents per la nostra sanitat pública i universal, perquè la desfeta que ha patit en l’última dècada ha deixat al descobert les seues carències. I ara més que mai sabem de la seua importància.

El futur està per escriure, i som nosaltres qui triem les paraules.