ELS COMBATS DE LA HISTÒRIA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
L’any vinent s’acompliran 750 anys del traspàs del fundador del regne de València, com el 2008 es commemoraren els 800 del seu naixement. Efectivament, com el lector haurà advertit, en parlem de Jaume I d’Aragó. El monarca que, inopinadament quan la Corona d’Aragó basculava més cap el nord, canvià de rumb i posà les mires de la confederació en el sud. La destrossa de Muret el 1213, quan el nostre protagonista era un xiquet i poc més d’un any més tard de que l’OTAN ibèrica del moment derrotara als almohades prop d’Úbeda. Eren temps de la baixa edat mitjana i així se les gastaven els hereus del llegat visigot i els de Tariq ibn Ziyad, els uns prenent a la força el que abans havia estat cristià fins el 711 i els altres defensant el seu territori des d’eixa precisa data.
Portuguesos, castellans i aragonesos, tanmateix, serien els que culminarien el treball en distintes cronologies, entre les quals 1492 es convertí en mítica per a l’Occident cristià, curiosament amb Isabel i Ferran, castellana i aragonés respectivament.
Tornant a Jaume el Conqueridor, apel·latiu que li quedà per l’abast dels seus triomfs a Mallorca, València i Múrcia (cap altre monarca de la demarcació conquistà tant de territori en tan poc temps), gairebé idolatrat, sobretot a València, ¿és pertinent tornar a retre-li homenatge? ¿L’actual societat, com a hereva seua en línies generals, ha de seguir fent-ho? ¿De fer-ho no estarem desmereixent als altres valencians que pagaren les conseqüències? Són algunes preguntes pertinents que hauríem de fer-nos abans de seguir festejant mecànicament fites com les dalt esmentades, almenys meditades amb sentit crític (no jutjant la història, que fou així, però potser sí en plantejar-la críticament). Circumstàncies actuals conviden a fer-ho desapassionadament. ¿D’ací a set-cents o vuit-cents anys, posem per cas, què pensaran els israelians de Netanyahu? ¿Celebraran potser aleshores haver exterminat els palestins i haver-se annexionat Palestina, o Síria, o Líban, o Iran (tant de bo que no)? Ves a saber, clar està. Exactament el mateix que podem preguntar-nos avui pel que fa al rei nascut a Montpeller.
Perquè la qüestió no rau en aquest sentit en el que la història diu sinó en el patiment i la marginació subsegüent que sofriren els desproveïts de la seua terra quan habitaven en ella durant cinc centúries, de la seua llengua i costums postergades mentre la seua petja era conscientment destruïda fins desaparéixer (quasi) del tot, fins els fonaments. Una persecució constant que finalitzà el 1609 en ser deportats aquells valencians de segona que encara quedaven al Magreb. Avui en diríem neteja étnica, no? Una malícia que, més tard, va estendre’s als jueus, sobretot els no conversos (encara que els que ho eren foren perseguits incansablement per la Inquisició).
Des de Jaume I som cristians majoritàriament, catalano-parlants i castellano-parlants (alhora o no), de trets caucàsics generalment, però no podem obviar que la població musulmana fa temps que tornà en abundància i, amb ella, altres de distintes procedències i creences. En realitat, valencians i valencianes per damunt de les diferències multiculturals que ¿hem de seguir fil per randa considerant el rei en Jaume com un símbol compartit més enllà de les institucions que sobreviuen des de l’època foral, transformades per la democràcia? Difícil tessitura a no ser que el fet històric vaja separat del pròpiament festiu quan es tracta d’honorar un personatge com a mínim polèmic, més encara a mesura que ens adintrem en l’actual segle.
Cas semblant als d’altres moltes personalitats ‘nostres’, ‘de sempre’ a les que la història ha reservat un determinat paper des de la seua objectivitat que no sempre casa bé amb homenatges i celebracions, un tant extemporànies i no sé si a la llarga derivaran en contraproduents. Ho deixe ací per a qui desitge pegar-li voltes i, encara que les comparacions són odioses per definició, aclarir-se sense haver de jutjar fets ocorreguts fa tant de temps. Els combats de la història, sens dubte.