Amparo Soler, bombera del Consorcio Provincial: «Cada vegada som més dones les que ens vam decantant per accedir a aquestes professions»

Quin percentatge de bomberes hi ha a la província de València?
La professió de bomber ha sigut tradicionalment exercida per homes. L'últim que he llegit és que en els diferents cossos de bombers que hi ha a l'estat espanyol, les dones no representen ni el 0,5% de l'escala operativa, i s'estima que hi ha unes 92 bomberes a tot Espanya. En Consorci som 3. En aquests moments hi ha una oposició en marxa. Crec que van presentar-se sobre 1200 persones de les que només unes 45 eren dones. A la vista de la situació general no és un mal percentatge, més o menys un 3,75 per cent.
Sempre va voler dedicar-se a aquesta professió? 
La veritat és que no. Jo vaig estudiar Magisteri d'Educació Física i quan vaig acabar la carrera va ser quan vaig començar a plantejar les sortides professionals. Em vaig adonar que l'ensenyament no era la professió que volia exercir, i va ser llavors quan, animada pel meu entorn i per l'experiència del meu pare que era bomber, vaig començar a plantejar ser bombera, una feina que conjugava la meua dedicació a l'esport, la meua vocació per ajudar les persones i altres tantes característiques que fan que cada dia de treball siga diferent.
Què li diria a una xica que li agradaria ser bombera, que li volen treure aquesta idea i li diuen que és un treball d'homes? 
Que no faça cas. Si ella té clar que vol ser bombera que es dedique a entrenar fort, a estudiar molt i s'oblide dels comentaris de la gent. Tot allò que et proposes pots aconseguir-ho.
És cert que la igualtat d'objectius en les proves d'accés als cossos d'extinció d'incendis són discriminatòries per a la dona? Quina és la seua opinió respecte a això?
Estrictament i des del punt de vista legal no crec que es puga parlar de discriminació per exigir les mateixes proves a tots els aspirants a una ocupació pública. Però el debat existeix. És evident que homes i dones tenim diferents condicions físiques. Fins i tot en el món dels esportistes d'elit les marques d'uns i altres són diferents. Reconèixer aquest fet a l'hora de fixar els llindars mínims en el procés de selecció de bombers tampoc hauria de generar més controvèrsies.
Els defensors de que les proves siguen les mateixes argumenten que a l'hora de realitzar un servei que exigeixi un esforç físic, la dona no estaria en condicions de fer-ho podent generar-se algun perjudici a les víctimes. El que la gent no veu des de fora és que d'aquí al cos ja hi ha diversitat, hi ha bombers més alts, més baixets, més forts ... Pel que no és tan important si és home o dona, sinó les diferents habilitats i capacitats que tenim dins d'un mateix equip. Si se superen les proves, ets tan apta com qualsevol altre. Per citar només alguna de les proves, a l'oposició que jo vaig aprovar les dones havíem de pujar una corda de 6 metres en un temps màxim de 16 segons, mentre que els homes disposaven de 15 segons o córrer 3000 metres en 13 minuts enfront dels 12 dels homes. Crec que unes i altres marques es refereixen a persones prou preparades físicament per al treball a què realment hem d'enfrontar cada dia, com puc afirmar per la meua pròpia experiència.
Pel que fa al tracte dels seus companys, com ha sigut i com és? 
És molt bo, sincerament, genial. Sóc una més del grup, tant a la feina com a la convivència.
Arribarà un dia en què aquestes preguntes que li hem fet deixaran de tenir sentit? O pensa que la igualtat és una llunyana realitat? 
Espere que un dia tot això estiga superat. El paper de les dones en professions tradicionalment d'homes s'ha de normalitzar, i el primer pas és la visibilització. Jo crec que cada vegada més som més dones les que ens vam decantar per accedir a aquestes professions i, amb el temps, arribarà a ser normal sense distinció de professions per sexe.