Esther Coronado: “Un dels nostres objectius és treballar per una Paiporta més empàtica”

Quines polítiques d’igualtat té previstes seguir?
La meua intenció és continuar amb el llegat de Guillem Montoro. Les principals línies seran: lluitar contra el masclisme, foment de la diversitat afectiu-sexual i incidir en la lluita contra la violència masclista. En aquest punt, volem treballar des de la base amb moltíssima pedagogia i educació en els joves i des d’edats molt primerenques que per desgràcia s’estan veient actituds masclistes. Encara que també treballarem en els grups de dones, amb tallers d’autodefensa feminista, on no només s’aprèn una defensa personal, oferim eines per aprendre a valorar entre elles, per saber col·laborar, per saber posar fre a les agressions o discriminacions, per oferir sororitat. S’ha demostrat en els últims anys que la sororitat entre les dones és una de les principals armes per lluitar contra la violència masclista. Ens preocupa fomentar llaços entre elles i el seu empoderament personal. En definita, seguiré la mateixa línia de l’anterior regidor aportant diferents perspectives des del meu bagatge personal com professional, com activista, com dona i com mare.

Com creu que es desenvoluparà aquest 25N, tan diferent per la situació de la pandèmia que estem vivint?
Cal no oblidar que durant aquests mesos de confinament hi ha dones que han hagut d’estar tancades amb els seus maltractadors 24 hores del dia. No sabem com estarà el país el dia 25, però no podem oblidar que el 25N és una data molt important i no podem deixar d’assenyalar en el calendari una xacra tan fort que tenim a la societat.
A Paiporta, farem un petit acte institucional senzill i discret. Anem a continuar amb tallers al voltant d’aquesta idea de la lluita contra la violència masclista des de diferents àmbits: amb els tallers d’autodefensa feminista, tallers d’igualtat en instituts i escoles, taller de stencil de guerrilla (petits graffittis fets amb plantilles). Amb aquest taller creatiu volem omplir el poble de xicotets missatges sobre feminisme i contra l’homofòbia. A les escola de famílies treballarem la prevenció de la violència masclista. També realitzarem cartelleria amb missatges pedagògics cap a la població animant homes i dones a frenar el masclisme. Amb el col·lectiu de dones majors treballarem xicotets tallers d’art perquè puguen realitzar els seus dibuixos i missatges per després penjar-los a les seues finestres i balcons, d’aquesta manera elles es poden manifestar des de casa.
Una altra activitat que durem a terme serà un Teatre feminista empoderador que també ho emmarquem en la programació del 25N. Acabarem tot amb una sessió fotogràfica: dones diferents de Paiporta es fotografiaran en llocs emblemàtics de la vila i es convertiran en protagonistes.
No podem fer grans actes, però s’ha de visualitzar la importància de lluitar contra la violència de gènere.

Pensa que els joves estan creixent en una igualtat real?
Per descomptat que no, i ho estem veient en els tallers que es realitzen en els instituts i en la realitat de les famílies cada dia. Cada vegada s’estan veient agressions masclistes i actituds masclistes des de més joves. Socialment hi ha infinitat de rols de gènere que seguim marcant: ho veiem en els joguets, en la forma de vestir quan van a l’escola, en els missatges que apareixen en samarretes de les marques de roba … petites diferències que des de xicotets anem marcant. Mentre als xiquets se’ls incita a ser valents i divertits, a les xiquetes se’ls condueix cap a l’afectivitat o cap realçar les seues característiques físiques. D’altra banda, estem vivint una hipersexualització de la infància, especialment en les xiquetes, amb el tipus de roba que es ven per a elles, probablement gens adequada per a la seua edat. Per totes aquestes qüestions, cal seguir educant en igualtat.

Què suposa per a vostè estar al capdavant de la regidoria d’igualtat?
És un honor i una gran responsabilitat poder treballar al servei del meu poble. He sigut des de sempre feminista, des de menuda he tingut consciència de les diferències de gènere i amb l’edat he anat veient-les més patents. Per això, he anat estudiant sobre feminisme, i, he anat entenent i desengranándolo, per què vivim les dones conduïdes d’una forma diferent a com es condueix als homes. Jo entenc el feminisme com un moviment alliberador no només per a les dones, sinó també per als homes. Allibera els homes perquè se’ls permet expressar la seua emotivitat amb tranquil·litat, sense por de ser jutjats. Allibera tant a homes com a dones dels rols marcats, aquests rols, són els que acaben esdevenint en la violència masclista que és la punta de l’iceberg.
Per tot això i més, poder estar al servei del meu poble em permet treballar per la societat, és un privilegi i tot un repte.

Un dels majors problemes és que moltes dones no denuncien, què les diria? En què pot ajudar-les l’ajuntament de Paiporta?
Hi ha dones que no denuncien perquè tenen por de les represàlies dels seus agressors, des de l’ajuntament oferim des de serveis socials: assessorament, protecció i suport a aquestes dones per ajudar-les a denunciar. D’altra banda, s’està formant a la policia local constantment perquè entenguen com protegir debidament la víctima. Volem fer una crida a la societat perquè no siga únicament la dona la que denuncie.
Un dels nostres objectius és treballar per una Paiporta més empàtica. En l’actualitat no vivim envoltats de la nostra família, vivim moltes vegades en un poble diferent al de les nostres famílies. Eixim a primera hora del matí de casa i tornem a la vesprada, això dificulta que ens coneguem i es puga crear empatia. Si no coneixes als teus veïns és molt probable que si escoltes crits, digues, ja s’apanyaran.

Caldrien condemnes més dures perquè es reduïra el nombre de casos de violència masclista?
Certs casos que s’han vist en els últims temps a Espanya és veritat que han mostrat una justícia patriarcal, on la llibertat sexual de la dona es té en compte molt poc o res. Sense ser una experta en lleis, estem veient condemnes ridícules, fins i tot, condescendents amb l’agressor, una justícia que no actua com una justícia real. Jo advoco per l’educació i per una justicia que no victimitze dues vegades a la dona.

Continues com a presidenta de Amamanta? Com heu treballat durant el confinament?
Sí, no vaig a deixar de treballar amb les meues mamis. Des del confinament de març, vam treballar mitjançant tallers virtuals que estan funcionant molt bé, ens està permetent arribar a moltes mares, dones que necessiten un acompanyament emocinal tremend i estem molt contentes per poder ajudar-les.