Jaume Martínez: “Reordenarem el trànsit per a que els veïns tinguen prioritat per a aparcar”
Alfara del Patriarca, una població de 3.000 habitants, és el municipi que més estudiants universitaris acull diàriament. El campus CEU San Pablo, situat en un extrem de la població, ha anat creixent en Facultats, instal·lacions i àgores.
El flux d’estudiants ha suposat una injecció econòmica per a la població i també per a la creació de negocis que donen servici al gran volum d’universitaris. No obstant això, els veïns es lamenten del problema de falta d’aparcament també dins del nucli urbà. Entrevistem a Jaume Martínez, alcalde d’Alfara del Patriarca.
Pregunta: Té Alfara del Patriarca un problema d’aparcament?
Resposta: Crec que és una situació generalitzada en moltes poblacions la falta d’aparcament. On abans, en una família, hi havia un cotxe, ara hi ha dos o tres. I si a això li sumem el volum de trànsit rodat originat pels estudiants, la situació és més complicada. Hem encarregat un Estudi del Trànsit en el municipi. Eixe estudi ens donarà informació sobre el volum de vehicles que circulen en la població, l’ús del transport públic i les necessitats de la població. Amb l’estudi ja finalitzat començarem a prendre mesures encaminades a facilitar l’aparcament als veïns de la població.
Pregunta: Com tenen previst fer-ho?
Resposta: Canviarem algunes direccions i crearem zones taronges o verds, està tot per definir, però la idea és; d’una banda, facilitar als veïns d’Alfara del Patriarca l’aparcament i per una altra reduir el trànsit rodat. És a dir, quan creem zones on només puguen aparcar veïns també evitarem la circulació de cotxes que estiguen buscant lloc.
Pregunta: En esta línia també volen regular les residències d’estudiants…
Resposta: Sí, volem limitar la proliferació de residències d’estudiants en la localitat. Actualment el PGOU està suspés referent a l’otorgament de llicències d’obra i activitat per a ús residencial comunitari en la zona d’ordenació de nucli històric.
Pregunta: Quantes residències hi ha ara mateix en el casc antic?
Resposta: Hi ha huit, però segur que hi ha més i no som coneixedors. Hi ha pisos que van reformar i els van reconvertir en xicotetes residències. Això implica un augment també de vehicles, crean residències, però no places d’aparcament. Estem treballant en la modificació del PGOU, és molt important definir el poble que volem ser, i nosaltres creiem que el poble, el casc urbà, ha de ser dels veïns o de gent que vulga desenrotllar la seua vida en la població i crear arrelament. No descartem les residències, però haurien d’estar en la zona universitària. Es tracta d’una mesura important per al futur de la població. Definir el poble que volem és necessari i en això tots els grups polítics anem a una.
Pregunta: Estan ara creant una nova zona d’aparcament?
Resposta: Sí, prop de Sant Didac, és un parquing de 25 places que tindrà sensors i a través també de l’aplicació es podrà saber si hi ha places disponibles.
Pregunta: A punt de complir-se dos anys de legislatura, quin balanç fa?
Resposta: El balanç és bo. La nostra prioritat com a Ajuntament és donar un bon servici a la ciutadania. Per a això és necessari també comptar amb treballadors de la casa, i en eixe sentit hem realitzat diferents estabilitzacions. Això és molt important per a que hagen treballadors que poden respondre a les necessitats i servicis dels veïns.
Respecte a millores en la població, recentment hem obert un Pumtrack, que està tenint molt èxit i també hem fet la instal·lació de canastres de bàsquet perquè juguen diferents categories. A més, hem posat noves lluminàries en la població i s’ha realitzat la semi conversió en zona de vianants de la Plaça 9 d’Octubre. La nostra idea és poder cobrir també la pista de bàsquet perquè no s’hagen de suspendre els partits si plou. I d’altra banda, continuem treballant en el Pla Edificant que suposa l’ampliació del col·legi i també de la zona del menjador. Les obres estaran acabades en el 2027. També tenim previst crear un nou espai verd i recreatiu per als més jóvens de la població, estarà situat pròxim a la zona universitària.
Pregunta: Recentment va estar en Alfara el president de la CHJ, què li ha traslladat sobre el barranc del Carraixet?
Resposta: Sobre el barranc del Carraixet i algunes crescudes que hi ha hagut en moments puntuals no hi ha res documentat. La barrancada a l’Horta Sud ens ha posat en alerta i hem d’aprendre, és per això que considerem important tindre un major coneixement sobre el barranc i com actuar per a cada situació.
A més, també li vaig traslladar que des de l’Ajuntament comptem amb dos projectes, pendents d’executar, que guarden relació directa amb el barranc. Una és la creació d’un passeig ‘Balcons al Carraixet’, una ruta de 600 metres que varen consultar si es o no ser factible de realitzar-se, i d’altra banda, i en relació al trànsit rodat, comptem amb un altre projecte que consistix en crear una ronda exterior per darrere del carrer Sant Vicent per a eixir per darrere del poliesportiu. Els dos projectes hauran d’estar lligats a la CHJ per la seua proximitat amb el barranc.
Pregunta: Parla de tindre un major coneixement sobre el barranc, a què es referix?
Resposta: Tant a nivell municipal com a nivell social. En eixe sentit, ens hem posat en contacte amb Ana Camarasa, ella és professora en la Universitat i la seua especialitat és el barranc de Poio i del Carraixet. Estem en converses amb ella per a poder impartir un programa de formació dirigit a informar la ciutadania sobre el barranc i com actuar a cada situació.
Pregunta: Hi ha més municipis de la comarca afectats pel Carraixet, estan fent propostes en conjunt?
Resposta: Crec que és necessari anar tots de la mà en este assumpte, i així ho he traslladat a la Mancomunitat del Carraixet.