Joan Carles Jover, regidor d’Almàssera: “hem de procurar impulsar accions que puguem mantindre en el temps»

Com està afectant aquesta crisi al municipi?

El primer que no hem de perdre de vista és que estem davant una emergència sanitària. Això vol dir que la salut de les persones està per endavant de tot. No és la primera, i no serà l’última pandèmia d’àmbit planetari. I, aquesta, com va passar en les altres té unes conseqüències sobre els comportaments dels esser humans i sobre les comunitats socials, com ho ha tingut entre el veïnat d’Almàssera. Nous hàbits de comportament s’han instal·lat entre nosaltres, també nous hàbits de consum i de treball. Això què vol dir. Doncs, que l’emergència sanitària ha precedit una crisi social i econòmica, però, tot plegat, també, podem trobar aspectes positius i oportunitats, a més dels greus negatius.
Així, a Almàssera, cinquanta empreses han tramitat un expedient de regulació temporal d’ocupació que ha afectat dues-cents vint-i-dues treballadors i treballadores. També dos centenars d’autònoms s’han vist afectats: la seua activitat laboral i la font d’ingressos interrompuda, negocis tancats, …
Tanmateix, hem vist reforçar-se la solidaritat entre el veïnat. Hem apreciat com els i les emprenedores del comerç de proximitat i dels xicotets despatxos professionals s’han reinventat, han creat nous serveis, han volgut aproximar-se als seus clients amb tractes més personalitzats i nous mitjans. Hem comprovat com el nivell de productivitat poc té a veure amb el temps de permanència en el lloc de treball i sí amb els mitjans i formes d’organització del treball. Hem experimentat el teletreball. Hem tornat a valorar la importància de la feina dels sanitaris, com també del personal docent o dels empleats de serveis municipals,… Hem apreciat a les clares que la conciliació laboral i familiar no és una quimera, però que s’ha de planificar, que cal introduir canvis socials i que hem de fer inversions.

Quines mesures es posaran en marxa per ajudar al comerç local?

Durant els primers moments, l’objectiu prioritari d’aquest Equip de Govern d’Almàssera va ser atendre, baix la coordinació de les autoritats sanitàries, l’emergència sanitària. Però, també en aquells primers dies tinguérem clar que aquella emergència comportaria una crisi econòmica i que afectaria molts sectors de la població, principalment als més febles.
La importància del teixit comercial resulta estratègica, sobretot en una localitat xicoteta com la nostra i, a més, al costat d’una gran ciutat. Si no volem acabant convertint-nos en una població dormitori, sense vida social ni cultural, el comerç local resulta una peça fonamental. Per això, des d’aquesta regidoria hem mantingut des del primer moment un contacte permanent amb l’Associació de Comerciants i Empresaris d’Almàssera (ACEA). També, l’Equip de Govern Local prenguérem la decisió d’eliminar les taxes de l’ús del sol públic per a terrasses de cafeteries i bars. Un altre subsector molt afectat han sigut els mercolins del mercat no sedentari dels dimecres; també a ells els eliminarem la taxa.
Hem mantingut informat a tot el comerç local, també a l’indústria i a altres sectors productius, dels diferents programes d’ajudes que des de l’Administració Central com des de la Generalitat o la Diputació posaven a l’abast d’aquest sector. Hem reforçat el servei d’assessorament a autònoms i a microempreses, per una banda, i a treballadors afectats per un ERTE o aturats, per una altra.
En pocs dies, des de l’Ajuntament traurem una convocatòria d’ajudes per a autònoms i xicotetes i microempreses del municipi amb un pressupost inicial de 100 mil euros i que pot arribar fins als 150.000 €. Hem volgut que aquest programa no se solapara amb les d’altres institucions públiques, i té com a objectiu disminuir la càrrega de despeses directament relacionada amb el manteniment de l’activitat del negoci.

Que característiques tenen les campanyes que pensen iniciar?

Abans de res cal dir que aquesta crisi no serà d’unes poques setmanes. Els polítics tenim, de vegades, la temptació d’expressar-nos com si açò es poguera solucionar en dos dies. M’agrada expressar-me amb prudència. L’Administració pública en general, però sobretot l’Administració Local . Des d’aquesta regidoria de Promoció Econòmica Sostenible d’Almàssera volem fer del comerç de proximitat una peça clau; per això apostarem per la seua modernització (digitalització, la permanència en les xarxes socials, la venda on-line), al costat de l’activitat comercial tradicional d’atenció directa i amb productes de quilòmetre zero. També donarem suport a la millora d’eficiència energètica en les micro i en les xicotetes i mitjanes empreses. També volem atraure noves iniciatives d’emprenedoria amb gran valor afegit i respectuoses amb el medi ambient, en sectors estratègics com el sociosanitari, el del turisme cultural, el de comunicació i el dels despatxos professionals.

Quina importància té el comerç local en l’economia d’Almàssera?

Com deia, resulta un sector estratègic si volem ser un poble dinàmic, farcit d’activitat cultural, d’un ritme pausat i d’una qualitat de vida, en un entorn com és l’horta, de gran valor econòmic i mediambiental. El comerç tradicional proporciona aquell plus vital que fan del nostre poble un lloc de qualitat per viure, i no sols on vindre a dormir. És clar que no són l’únic factor; l’escola, les associacions socials i culturals, les bandes de música, el Centre de Salut, el Mercat no Sedentari dels dimecres, … també ho són d’importants.
Tanmateix, a més a més, el comerç local genera ocupació estable, mou el xicotet fluix monetari imprescindible per una economia local sostenible, proporciona calidesa humana a les relacions comercials, facilita que els productes agraris de l’horta tinguen una eixida a un menor cost.
En un altre ordre de coses, des d’aquesta regidoria estem convençuts que el futur del comerç local al nostre poble, com de molts altres, passa no solament per la seua modernització, sinó també per generar aliances estratègiques amb altres sectors. Aliances amb els llauradors, perquè els seus productes de l’horta tinguen un valor afegit; amb els negocis de restauració; amb altres pimes de naturalesa industrial; amb associacions socials i culturals locals; i, també, amb altres agents socioeconòmics de caràcter comarcal: Consorci Pactem Nord, Mancomunitat Carraixet, Unió Gremial, etc. Molts són els comerciants que així ho ha entés també i estan treballant en aquesta direcció.

Quines són les principals demandes que els han traslladat els comerciants?

El comerç local tradicional s’ha vist desbordat per la situació derivada de l’emergència sanitària. Tanmateix, no els ha resultat igual aquells que van haver de que baixar la persiana, d’aquells altres que per ser d’alimentació, o dels considerants productes de primera necessitat, pogueren mantindre la porta oberta. Els primers han demandat de l’administració línies d’ajuda que atenguera la minva d’ingressos i, més recentment, que s’articulen plans de modernització per als seus negocis.

L’Associació de Comerciants de la localitat, quin paper està jugant durant la pandèmia?

En realitat és de molt agrair l’actitud i el compromís que han mostrat els de l’ACEA. Des d’un primer moment es van posar a disposició per col·laborar amb aquesta Regidoria. No ha sigut res nou, perquè des de feia molts temps que anàvem treballant colze amb colze. Però ha sigut en aquestes darreres setmanes quan han promogut accions de suport als seus associats i a tot el comerç local en general. Des de l’Ajuntament estem compromesos a fer costat al teixit associatiu del poble. I en aquestes circumstàncies, tan extraordinàries, hem cregut de justícia reforçar la nostra col·laboració amb l’associació de comerciants i per això els hem augmentat la subvenció anual.

Quin missatge li agradaria transmetre a la població i als comerciants del municipi?

El primer que cal dir és gràcies. Crec de justícia fer un reconeixement a la població en general pel comportament exemplar que han mostrat en tot moment. Les dades d’infectats al nostre municipi així ho reconeixen.
Als comerciants també els he d’agrair l’esforç realitzat i que a hores d’ara continuen fent. Són una gent compromesa en el seu municipi i amb la seua gent. Viuen i treballen ací, els hi coneixen i coneixen a tothom.
D’aquesta crisi eixirem, sense deixar a cap persona enrere. Eixirem més enfortits com a comunitat social, com a poble. Els nostres comerços faran una passa endavant i es modernitzaran sense perdre tot el valor de la tradició i del servei.
A més a més, totes aquestes coses les farem junts. Tots els camins possibles de superació de la crisi passen indiscutiblement per caminar junts, col·laborant i buscar el bé comú.