LA REINA VIOLANT D’HONGRIA RENAIX AL MONESTIR DEL PUIG DE SANTA MARIA

Diumenge a migdia l’església del monestir mercedari de Santa Maria es va vestir de gala amb motiu de la presentació de la biografia, poc coneguda, de la reina d’Aragó, Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I el Conqueridor.

L’acte, patrocinat per l’Ajuntament a través de la Casa de Cultura, comptà amb la participació de l’editor del llibre, el Dr. Antoni López Alemany, i del gestor cultural Francesc Orts, a més de l’actuació del grup de música medieval Mystica Femina (Jota Martínez i Carmen Botella), el qual amenitzà la sessió amb diverses peces anònimes o d’autoria coneguda, com és el cas de Kassia (segle IX) o de la polifacètica Hildegarda de Bingen (segle XII).

L’obra sobre Violant (Esztergom, 2015-Osca, 1251) és obra del també hongarés Ferenc Olivér Brachfeld (1908-1967), i ha estat publicada per l’editorial xativina Ulleye. La qual fou presentada en el marc dels actes commemoratius organitzats en la localitat amb motiu del ‘Dia de la Dona’.
No és inaudit que un ciutadà hongarés doctorat en Filosofia a Budapest decidira bastir la biografia d’una princesa també hongaresa que arribà a ser reina consort d’Aragó, com a dona del rei En Jaume, tant pel seu origen comú com, sobretot, pels llaços que uniren Ferenc amb Barcelona i la cultura catalana. De fet, el text que ara es publica a València va editar-se amb antelació en tres ocasions: 1942, 1950 i 1990, les dos primeres en castellà i la darrera en català.

En realitat, una nova contribució al coneixement de la història de les dones, en particular d’aquelles que ha quedat testimoni pel relleu que assoliren des de temps ja remots, com la Baixa Edat Mitjana. El cas de Violant és una de tantes biografies que cal reivindicar especialment a València, no debades va viure amb el seu consort el setge i la conquesta de la ciutat, així com la seua transformació en el cap i casal del regne
homònim com a part integrant, però autònoma, de la Corona d’Aragó.

Violant (=Yolant) d’Hongria es troba soterrada al monestir lleidatà de Santa Maria de Vallbona, la qual, amb accions com la reedició de la seua vida, torna a interpel·lar-nos de la importància que assoliren dones com ella en un context i una mentalitat patriarcals, així com de les enormes dificultats que trobaren la inmensa majoria per fer-se un lloc recognoscible en la societat que els tocà en sort viure.