La unió fa la força
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Aquests darrers dies de l’any veiem en diversos mitjans de comunicació –com és el cas d’aquest en què escric- un revifament inusitat d’un tema antic sempre d’actualitat: l’AVE. Tant com el corredor mediterrani que mai no hi arriba. Una creïlla calenta que els nostres alcaldes tenen entre les mans per allò que encara no s’ha pres una decisió en ferm per part del ministeri competent i s’estudien o presenten les al·legacions al projecte. Tanmateix, rebutjada la proposta realitzada per la Universitat Politècnica de València, no hi ha –ni molt menys- una visió unívoca sobre l’impacte del traçat de la línia ferroviària que, passe pel secà o per l’horta, pot trossejar novament el nord de la comarca. Un territori excepcional que podria tornar a sacrificar-se per allò que la tecnologia s’òbriga camí i, paradoxalment, beneficie la societat valenciana en el seu conjunt.
Segurament, si preguntem a cadascun dels nostres representants locals sobre el particular cap d’ells es posarà totalment d’acord mirant com miren el terme municipal que governen (com es palesa, sense anar més lluny, en aquest mateix periòdic). Circumstància que preval sobre la visió mancomunada de la subcomarca, Comptat i debatut, uns veuen en la franja litoral un obstacle natural i antropitzat insalvable atesa la seua protecció, mentre que d’altres ponderen els mals però més a l’interior, des de la línia que marca per ponent la Reial Sèquia de Montcada. Al remat, tots tenen una part de la raó si així ho analitzem perquè ningú es vol tirar pedres sobre el seu propi sostre i, com es veu, tenen raons de pes.
Això ens duria inevitablement a plantejar-nos quin concepte de subcomarca tenen uns per altres, que pel que es veu no és ni de lluny el mateix a Puçol que a Paterna, a València (per allò de les pedanies) i Tavernes Blanques que a Bonrepòs i Mirambell, Vinalesa, Alfara del Patriarca, Montcada, Godella i Burjassot, o a Alboraia, Almàssera, Meliana, Foios, Albalat dels Sorells, Albuixec i Massalfassar que a Museros, Massamagrell, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i el Puig de Santa Maria, posem el cas. És a dir, malgrat compartir una mateixa geografia, història, costums i tradicions no hi ha en el fons un mateix sentir quan es tracta d’abordar la instal·lació d’infraestructures pertot arreu i sobretot del calat d’aquesta de nova. A títol d’exemple, només això, no afectà igual la construcció del bypass per l’interior a uns termes que a d’altres, com ara pot esdevenir a l’inrevés amb el traçat de l’alta velocitat si finalment es tria la costa al secà.
Des del ministeri madrileny la qüestió purament economicista estarà per sobre de qualsevol altra de tipus mediambiental i paisatgística, això està clar, per la qual cosa si no hi ha una sòlida resposta mínimament consensuada des dels ajuntaments cap d’ells eixirà guanyant i tots perdran d’alguna manera, raó més que suficient per a unir-se i -si no la millor, encara que tant de debò que sí- triar l’opció menys dolenta per a tothom. Encara que no és fàcil, com es pot comprovar sense gaire esforç veient el ventall i tenor de declaracions realitzades ad hoc.
El soterrament del ferrocarril potser seria una bona solució, si és que tothom està d’acord i el Ministerio de Fomento y Obras Públicas accedeix a fer una inversió d’eixe calibre des de Puçol a la capital, la qual cosa eliminaria de la superfície el nou traçat i, si pot ser, el que roman en actiu, esborrant-se un obstacle (si se vol, ferida) en el paisatge de l’Horta Nord, tan castigat històricament.