L’ART EN TEMPS PANDÈMICS
Article d’Albert Ferrer- Universitat de València
L’art, en les seues diverses vessants, tècniques i estils -com a manifestació visual que representa els anhels, dogmes i temors de la societat-, ha sobreviscut als avatars de la història i encara ens (de)mostra a través de multitud d’exemples que els entrebancs, per greus que siguen, acaben per superar-se a pesar de la desfeta que deixen pel camí. Eixes obres que avui podem contemplar en museus, col·leccions i, també –però menys- en els llocs originals per als que foren concebudes són bona prova que la creativitat i la intensitat comunicativa no perderen força a pesar de les tribulacions de què foren filles i testimonis.
La pesta negra de 1348, la pesta bubònica de 1647 o la grip espanyola de 1918 –per allò d’esmentar-ne tres entre d’altres moltes- són només algunes de les epidèmies que assotaren amb inusitada força el territori valencià, causaren quantiosos damnificats i deixaren un panorama desolador al seu pas. Uns escenaris pandèmics que, afortunadament, per mal que ho estem passant, res tenen a veure amb la situació actual per preocupant que siga. Aquelles catàstrofes de caràcter cíclic que, de tant en tant, apareixien en l’escenari quotidià i sacsaven de dalt a baix els fonaments de societats tan diverses tenien efectes devastadors que tardaven dècades en superar-se.
D’entre una gran varietat d’obres, hem seleccionat quatre pintures com a mostra: dues medievals (una del segle XIV i altra del Quatre-cents), una barroca i l’última de la passada centúria, les quals mostren algunes escenes pròximes cronològicament o coincidents amb alguns episodis d’aquestes malalties contagioses.
La primera representa a les difuntes Jaumeta Despont i les seues set filles, en el banc del retaule dels Sagraments i de la Crucifixió pintat per Starnina (ca. 1396, Museu de Belles Arts de València), la següent és la ‘Dansa de la mort i l’arbre de la vida’, pintura parietal de l’aula capitular del convent de Sant Francesc a Morella. Les dues darreres representen, per una banda, la ‘Missa de Sant Gregori’ d’Espinosa (ca. 1645, Museo Nacional del Prado, Madrid) i, per l’altra, ‘Elx. El palmerar’, de la sèrie Visiones de España, que pintà Sorolla entre 1918-1919 per a l’Hispanic Society of America a Nova York.
Tres d’aquestes retraten la presència constant de la mort i el drama que suposava per a les seues víctimes, però també, com a corol·lari esperançador, una d’elles es centra en una escena quotidiana -la recol·lecció de dàtils- en un ambient laboral típicament mediterrani mentre la grip, que sembla s’inicià als EUA i no a Espanya, es cobrava la vida de més de quaranta milions de persones arreu del món a continuació del desastre que suposà la primera de les dues grans guerres.