María Such: “El teletreball exclusiu de la dona no és una eina de conciliació»

Entrevista a María Such, Directora general de l’Institut Valencià de les Dones. Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Pregunta: La pandèmia ha tret a la llum una vegada més els desigualtats laborals entre homes i dones, quina és la radiografia laboral actual de la dona en la pandèmia?

Resposta: És evident que la pandèmia ha generat canvis estructurals. En un primer moment de confinament els ERTO van afectar un 49% a les dones i un 50,3% als homes. No obstant això, des d’estiu amb el tancament dels col·legis o ara quan hi ha classes confinades són més les dones que demanen reduccions de jornada o fan teletreball.

 

P: Perquè són els dones els que demanen fer teletreball en lloc d’homes assumint aquesta doble càrrega família / treball?

R: El teletreball ha vingut per a quedar-se, però el teletreball no exclusivament una eina de conciliació. La conciliació laboral i familiar implica la corresponsabilitat de la parella per a fer-se càrrec de la criança dels menors.

 

P: A dia d’hui a moltes dones en una entrevista de treball els pregunten si tenen fills o tenen previstos tenir-los, encara aquesta present en moltes empreses aqueixa mentalitat que és més car contractar a una dona que a un home?

R: Aqueixa mentalitat s’està superant. Una dona a una empresa costa exactament el mateix que un home. No obstant això, la càrrega de la criança ha de ser compatida, el que falta és que els homes entren a implicar-se en l’espai domèstic.

 

P: Parlem de joventut, per què malgrat tot i que s’estan fent campanyes de conscienciació els joves reprodueixen vells rols?

R: El masclisme es transforma i s’adapta als nous temps i a les eines que els joves utilitzen, per això que és fonamental que les polítiques estiguen actives en aqueixos espais. En aqueix sentit, els coordinadors d’igualtat en els col·legis estan fent una important labor i l’Institut Valencià de la Joventut està treballant amb els joves també en aqueix sentit. És important detectar rols i conductes masclistes que s’han adaptat al moment actual i hi ha que oferir a la joventut ferramentes per a eixir d’ací. Per això és també molt important que els joves tinguen referències femenines i de noves masculinitats.

 

P: La desigualtat entre homes i dones comporta en alguns casos la violència de gènere, com recordes aquestes primeres setmanes de confinament per reorganitzar la feina que és feia amb els víctimes que en molts casos vivien amb el maltractador?

R: L’angoixa va ser molt gran. La majoria de les consultes de les usuàries són presencials i durant les restriccions de mobilitat la situació era molt preocupant perquè els xicotets espais de llibertat que tenien les víctimes, que era quan els seues agressor s’anaven de les cases, amb el confinament no el tenien i estaven 24 hores convivint amb el agressor.

Al principi les dones no es posaven en contacte amb nosaltres així que ràpidament potenciarem més la nostra atenció telefònica, els professionals cridaven i feien seguiment.

També vam posar en marxa una campanya per a conscienciar a l’entorn de la víctima perquè feren seguiment i estigueren pendents d’elles.

 

P: I la gent va respondre?

R: Sí, molt. Nosaltres sempre hem treballat l’entorn de la víctima però de vegades resultava complicada la seua implicació, no obstant això a des de el confinament comencem a rebre moltes cridades de terceres persones (família, veïns, amics…) i es van implicar, la seua implicació era necessària perquè en moltes ocasions l’única comunicació d’elles amb l’exterior era a través de missatges de whatsapp o videocridades a familiars.

 

P: Els Ajuntaments, per ser les administracions més properes, també tenen un paper important en la lluita contra la violència de gènere, com us coordineu Ajuntaments i Generalitat?

R: L’Institut Valencià de la Dona i la Xarxa Valenciana d’Igualtat comptem amb agents d’igualtat que treballen de manera transversal també als Ajuntaments. És molt important que tots els eslavons de la igualtat estiguen units tant des de les polítiques que s’impulsen des de la Generalitat fins als Ajuntaments.

 

P:Quan és parla de víctimes de violència de gènere amb ordres d’allunyament se sol parlar en present, però quan passen anys, com ho viuen aquestes dons? És poden reposar psicològicament?

R: Al llarg de la vida qualsevol dona pot tenir una relació tòxica i en alguns casos acaba en violència de gènere. Cada dona tria el camí per a la resolució del conflicte. És important estar acompanyades per professionals perquè quan hi ha violència de gènere i s’interposa una denúncia les dones tenen por a què vindrà desprès de la denúncia. En qualsevol cas, l’important és que la dona sàpiga que estarà acompanyada per l’Administració a través de treballadors socials, educadors, assessorament jurídic… és important que sàpiguen que existeix una alternativa al que estan vivint i no estaran soles.

 

P: Finalment, i parlant de prostitució, està en l’agenda política l’abolició de la prostitució? I quin és el full de ruta?

R: El objectiu del Govern és fer una llei abolicionista i eradicar la prostitució i nosaltres, com Generalitat, és important deixar clar un missatge i és que el 95% de les dones que exerceixen la prostitució són víctimes de tràfic i màfies i que els seus cossos són explotats. Des del àmbit autonòmic estem fent inspeccions als prostíbuls i posant sancions. Actualment estem treballant per a la posada en marxa d’un Servei específic per a atendre les víctimes de la prostitució. Arribar a aquestes dones és molt complicat, moltes no han anat mai a serveis socials, per això la forma d’aproximació seria a través d’entitats que ja treballen amb el sector.