Més autogovern i cultura segura
Dolors Gimeno Valero
Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Catarroja
Diputada de Comarques i Normalització Lingüística de la Diputació de València
Enguany, a la vora de la celebració del dia totes les valencianes i valencianes, ens acostem al 9 d’octubre amb un regust agredolç. Pràcticament cap acte institucional celebrat els darrers anys tindrà cabuda en temps de Covid-19, i les cercaviles, manifestacions, processons i altres actes reivindicatius i multitudinaris hauran d’esperar temps millors. Tornar al carrer és el que més desitgem, però enguany no podrà ser: no alçarem muixerangues ni passejarem València sense mascareta.
No renunciem, però, a la reivindicació del nostre autogovern, més encara en temps de crisi sanitària on ha quedat del tot demostrat que l’autogestió dels recursos propis, el control de les institucions més properes a la ciutadania i un finançament just suficient per fer front a les necessitats més elementals, són garantia de bon govern i eficiència dels recursos de totes i tots. Uns temps en que hem recordat el valor dels serveis públics, el significat de contribuir entre totes i tots al manteniment de la nostra sanitat, l’educació i serveis socials, i això malgrat els límits pressupostaris imposats pel govern central a l’administració autonòmica i la local. Lluny de discursos catastrofistes que aposten per l’individualisme, les privatitzacions i la recentralització de competències, és més autogovern el que valencianes i valencians demanem per poder seguir portant endavant polítiques valentes que puguen promoure encara més polítiques econòmiques i socials que permeten mantindre el teixit empresarial i econòmic, però també els serveis essencials sense retallades i amb totes les garanties des de la seriositat que el govern valencià ha demostrat.
No renunciem tampoc a la festa ni a la Cultura. Els primers moments de pessimisme i frustració generalitzada, van portar ràpidament a l’afany per buscar alternatives en tots els terrenys, i els qui tenim encomanades competències culturals als pobles no hem estat una excepció, ben al contrari. Perquè la Cultura, com a motor de progrés social i econòmic, viu moments no sols difícils, sinó d’extrema incertesa i perill de supervivència en molts casos. La Cultura com agent transformador de les societats, ens obliga a fer passes decidides per revertir una situació que sols pot canviar si des de les administracions públiques mantenim la programació cultural, els recursos compromesos (biblioteques, concerts, teatre…) i programem a tota costa.
L’impuls que des del govern de la generalitat es fa al sector cultural, no arribarà a bon terme si l’administració local, la més propera a la ciutadania, no aposta decididament per aquest sector de talent i d’alt valor afegit. Perquè l’accés a la cultura fa millor a les societats i són moltes les persones professionals que viuen d’un sector que ens ajuda a créixer personalment i econòmica, i que són part del nostre teixit industrial i creatiu. Si en passar la crisi de la Covid volem tornar a un concert, hem d’anar a teatre ara.
El proper 9 d’Octubre no agafarem pancartes ni tocarem la dolçaina, però com cada any reivindicarem major autogovern per millorar els serveis públics, finançament suficient per fer front a les necessitats de la ciutadania i Cultura segura per no deixar de banda un sector que es reivindica necessari per al futur de la societat.