Noticies a propòsit d’una pintura dels Macip a subhasta
Article d’Albert Ferrer – Universitat de València
El món de l’art és com una tómbola –per no dir fira de les vanitats- quan les obres artístiques adquireixen, a més d’un valor cultural, un preu i passen pel sedàs de les cases de subhasta al crit familiar de ‘Qui dóna més!?’ Això mateix és el que esdevé amb la predel·la ‘redescoberta’ que –segons afirma Las Provincias, 3.XII.2020- sembla pertanyia a un conjunt més ambiciós, el fragment més important del qual es troba des de fa anys en qualitat de cedit al Museu del Patriarca de València. La informació de què es fa ressò l’esmentat diari de la capital com una mena d’exclusiva és una bona nova per a l’art valencià i, en particular, per a la millor comprensió tant del conjunt pictòric fins ara fraccionat (així i tot, restarà incomplet en mancar-li les polseres) com per al coneixement del pintor Vicent Macip i, no ho oblidem tampoc, del seu fill adolescent en eixe precís moment, més conegut per Joan de Joanes.
En realitat, hem de retrotraure’ns uns anys per a poder comprendre aquest petit trencaclosques, un més dels molts a què ens enfrontem els historiadors de l’art a l’hora de recompondre els retaules i les autories pretèrites, sobretot des de la baixa Edat Mitjana en avant. La peça entrà sense restaurar com a cessió temporal en la deliciosa col·lecció del Patriarca, moment en el qual, Daniel Benito Goerlich, el seu director, catedràtic del Departament d’Història de l’Art i conservador del patrimoni de l’Estudi General, m’assabentà i, juntament amb Estefania Ferrer del Río, l’estudiàrem i fotografiàrem amb deteniment fa poc més de vuit anys.
Fruit de la investigació ad hoc, qui açò subscriu donà compte de les conclusions a què arribà a la revista Archivo de Arte Valenciano, que, en el número 94 (2013), pp. 37-44, les publicà. Una obra notable, probablement executada entre 1520-1530, quan Macip sènior tindria al voltant dels 50-60 anys i el seu fill entre 15-25, aproximadament. Un conjunt, al capdavall, força semblant al Retaule del Judici Final i la Missa de Sant Gregori de Canet lo Roig, desaparegut, com també a d’altres de la mateixa autoria, temàtica i pareguda iconografia que ara no relacionem de bell nou.
El cas és que, passats els anys, els autors d’aquell reportatge reprenguérem novament el tema i ens reafirmàrem en els plantejaments a què hem al·ludit tant en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 93, 2017, pp. 357-382, com, poc després, en el llibre Joan de Joanes en su contexto. Un ensayo transversal, Sílex, Madrid, 2019, pp. 73-90; investigacions vinculades, per altra banda, al Projecte I+D “Memoria, imagen y conflicto en el arte y la arquitectura del Renacimiento: la Revuelta de las Germanías de Valencia” (HAR2017-88707-P), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación/AEI/FEDER, UE.
En paral·lel, la bona amiga i col·lega Beatriu Navarro Buenaventura, sempre atenta al mercat de l’art, publicà en el seu blog (arro.blogspot.com) el 8 de febrer de 2018, “Vicent Macip i els retaules d’Ànimes”, on donà compte d’aquesta nova obra que, aleshores, es trobava a Sotheby’s: “Aquests dies a Sotheby’s de Nova York s’ha presentat una taula de Vicent Macip que representa el Judici Final amb Sant Miquel. El format horitzontal de l’obra fa pensar que es tracta segurament del banc d’un retaule d’Ànimes […] La taula que ha aparegut recentment en el comerç és […] quasi idèntica a la predel·la del retaule de Canet lo Roig que coneixem per fotografies antigues […]”, tot i relacionar-la tangencialment amb la del Museu del Patriarca, exempta de la part baixa i les polseres.
Ara, les indagacions de l’expert José Gómez Frechina, gran coneixedor de la pintura valenciana, conclou que l’esmentada peça (atenent a les seues mesures, estil i temàtica) bé podria ser la predel·la de la taula del Patriarca; la qual cosa –de ser certa, com pareix- és una gran noticia per tal de poder anar completant la lectura d’aquesta excepcional pintura d’un Vicent Macip madur i d’un incipient Joan de Joanes que, a partir d’eixos moments, anirà revolucionant l’estil del taller.
Des d’aquestes línies, només queda esperonar a les nostres autoritats en política cultural i artística perquè puguen moure fitxa a temps i intentar fer-se amb l’obra en qüestió, atenent que Vicent Macip és un pintor fonamental en la frontissa dels segles XV-XVI i el seu descendent, qui també hi participà activament com hem demostrat, el millor pintor espanyol del Cinc-cents sense cap mena de dubte. La subhasta serà a Christie’s el 17 de desembre propvinent.