NOTICIES NOTICIABLES
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Valga aquesta mena de redundància que encapçala el text precisament per a distingir entre el rovell i la clara d’un ou que podem denominar informació periodística. Disculpen aquesta comparació reduccionista, però que ens pot servir per a traçar una línia entre allò important d’allò escandalós, encara que això no ho practiquen com seria desitjable els mitjans de comunicació, sobretot els més populars, perquè massa sovint contribueixen a desinformar. Als fets cal adreçar-se a diari aquestes darreres setmanes.
Noticies importants per la transcendència dels fets són a hores d’ara, al meu parer, el canvi climàtic i, a conseqüència d’ell (però no en exclusiva necessàriament) la proliferació dels incendis forestals –majoritàriament provocats any rere any, estiu rere estiu- i la sequera endèmica en gran part del país –no només provocada per la manca de pluges o neus sinó pel balafiament en l’ús de l’aigua a què acostumem sense cap sentiment de culpa, la millora urgent en la seua gestió urbana, agrícola i ramadera o la seua administració racional durant l’estiu pel turisme de masses coster. En realitat, un seguit de fenòmens que entronquen directament amb el drama que suposa l’Espanya buidada, que no solament minva d’ habitants a corre-cuita de forma tan implacable com indecent, doncs també es perd la ramaderia i l’agricultura tradicionals a camp obert o extensives, la cura dels boscos com a font de riquesa immemorial i, amb elles, la fauna i flora endèmiques que els poblen, com també les fonts, les basses, els pous, els rierols, els rius, les llacunes… En fi, el medi natural d’interior que, en el fons, és el que nodreix i dóna sentit generosament la resta de les terres cap a la costa, és a dir, aquelles que sobreexploten el sector agropecuari i, alhora, solen concentrar les majors densitats de població, augmentada exponencialment durant els mesos d’estiu per l’impacte del turisme de temporada. Unes generen els recursos imprescindibles –també gran part de les energies netes- quan d’altres els malbaraten, unes s’empobreixen irremeiablement mentre que la resta s’enriqueixen a costa seua.
Noticies també ho són avui mateix sense anar més lluny, al meu entendre, la pandèmia de la COVID-19 que no deixa de sobrevolar-nos malgrat no fer massa cas la població, la pigota del mico (de què necessitem major informació i dades precises sobre la seua transmissió i els principals grups de risc), el nombre de suïcidis que anualment esdevenen escandalosament, la violència de gènere i vicària –i, relacionada amb ella, les no menys deplorables violacions grupals i individuals a les dones (a pesar que el conjunt dels homes sembla que no ens deslliurem de termes com patriarcat i masclisme)… en un llarg llistat que no tindria fi començant per la injustícia, la fam o la guerra i les seues perverses causes i conseqüències per a tothom.
Noticies noticiables serien, sobretot, com es tracten i conten les informacions a diari, amb quina intencionalitat al capdavall. En altres paraules, la clara per sobre del rovell com dèiem. Les que adés hem comentat per exemple (presentades de forma catastrofista) i, com a botó de mostra, sense per això llevar-li rellevància al fet en si com a delicte execrable, el tema de les punxades a les dones, fins avui mateix un tema relacionat amb l’adulteració conscient de les begudes en discoteques, sales de festes o festivals més que multitudinaris, quelcom més comú per desgràcia i amb evident finalitat delictiva envers les dones i l’alteració conscient de la seua voluntat. La divulgació de la noticia en aquest cas no hauria d’estar enfocada a elles en exclusiva sinó especialment als que fan ús covard i irresponsable de les agulles o les xeringues per a intimidar-les, coaccionar-les o sotmetre-les, o totes tres accions alhora. Informar a tothom, a les dones en primer lloc perquè extremen les precaucions sense crear psicosi, però en particular advertir contundentment als que ho practiquen o promouen que la societat, en concret el seu propi gènere sense anar més lluny, no està per la labor de seguir suportant vexacions com aquesta i cap altra més envers les dones.
S’alerta a les dones amb la intenció que prenguen més mesures, però aquestes corren el risc de perdre més encara la llibertat d’actuar amb naturalitat com la resta, mentre que un reduït nombre d’individus impresentables es converteixen en protagonistes –de moment, anònims en la seua majoria- però de forma un tant perversa, en tornar a englobar-nos a tots els homes com a actors susceptibles de perpetrar aquest nou tipus de violència soterrada i vil.
Informar no és sinònim d’atemorir sinó de ser rigorosos mercès a les dades objectives de què es disposen. No hi ha una altra forma que allò considerat noticia siga, efectivament, noticiable amb recurrència. Entre informar o alertar, prevenir o alienar hi ha un tel que, com a societat, paguem molt car en no saber discernir el gra de la palla premeditadament pels interessos o les limitacions –ves a saber- de les grans corporacions audiovisuals en cada moment.