RES DE RES. Tradició, idiosincràsia i cultura
Tomás Laguarda
La transmissió de rituals o costums de generació en generació, i també del coneixement en general, és una de les definicions de tradició que oferix la Reial Acadèmia de la Llengua, mentres que sobre idiosincràsia diu que significa les característiques, temperament o caràcter distintius i propis d’un individu o una col·lectivitat. Quan s’ajunten els dos conceptes, com sol ocórrer en diferents aspectes de la vida social, i especialment en festes o celebracions, siguen religioses o laiques o tot junt, es crea un vincle d’identitat col·lectiva amb força pròpia, que es manifesta en actes i fets i transcendix a la història de determinats grups humans en zones geogràfiques concretes.
Necessitem identificar-se, tindre referències, sentir-se partícips d’una identitat col·lectiva, i per a això la tradició és fonamental i cal mantindre-la, sobretot quan respon a un consens social ampli. Tradició que, amb una amalgama de diferents components, acaba conformant la mentalitat i la cultura de la ciutadania. Una de les definicions de cultura, també segons la RAE, és la d’un conjunt de formes de vida i costums, mentre que sobre la denominada cultura popular diu que és un conjunt de les manifestacions en què s’expressa la vida tradicional d’un poble. Ahí està la tradició directament implicada. També en el cult religiós.
Clar que el significat de cultura és molt més ample i va més enllà que els costums i la tradició. Una definició acadèmica molt interessant és la que diu que es tracta d’un conjunt de coneixements que permet emetre un judici crític sobre qualsevol qüestió. Però eixos coneixements es transmeten de generació en generació també a través de la tradició. Coneixements que inclouen la història, tan necessària per a saber qui érem, qui som i qui podem arribar a ser; d’on venim, on anem i on podem arribar a anar, què ha passat, què passa i què pot arribar a passar. Igual que quan diu que cultura és també el progrés artístic, científic o industrial en una època determinada o un grup social concret. Una vegada més, este progrés necessita la tradició com a element vehicular, de transmissió.
És evident, per tant, la importància de la tradició per a l’ésser humà i la cohesió social, així com ho és també, per eixe motiu, la necessitat de preservar-la de tots els intents de destruir-la en diversos aspectes, perquè seria tant com destruir la cultura i, en conseqüència, la mateixa societat i inclús la idiosincràsia. Defensar la tradició és mantindre la integritat individual i social.