S’editen les memòries d’un veí republicà de Massamagrell

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

L’amic Vicent Garcia Devís m’assabenta d’un llibre a punt d’editar-se perquè, abans de la seua presentació, li pegue una ullada i escriga unes línies sobre ell. En realitat, Vicent em demana quelcom que se m’escapa a pesar de ser historiador, i dic açò no perquè no m’interesse el tema ni les peripècies de Juan Falcó Vidal, el veí de Massamagrell nat a Canet lo Roig (Baix Maestrat) que deixà escrites les seues memòries, les quals abasten entre els anys ’20 y ’60 del segle passat, sinó perquè les meues línies d’investigació són molt diverses i força diferents, encara que tinguen com a teló de fons altres conflictes nacionals, com per exemple l’Interregne (1410-1412) o la Germania (1519-1522), esdeveniments capitals que començaren a capgirar la història de la Corona d’Aragó i del regne de València molt abans de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), no diguem el destí d’aquelles societats ja llunyanes en el temps que ens precediren.

I és que la guerra –la mateixa que ara veiem tan a prop a Ucraïna, posem per cas-, sempre esdevé un fenomen disruptiu que fa trontollar-ho tot: individus, col·lectivitats, economies, polítiques, credos…, sobretot depenent del grau de destrucció que assoleix en cada escenari on apareix. Una mena de catarsi que altera les regles de joc, en diríem, i de la qual ix avant una nova societat, en ocasions molt diferent a la d’abans.

En eixe context, la Guerra Civil -com a corol·lari a la dictadura de Primo de Rivera y la II República- esdevé encara una fita permanentment candent, mai no resolta del tot atenent les seues causes i conseqüències (la postguerra i el franquisme). Aquelles per les que hagué de passar Juan Falcó, els seus parents, amics i coneguts, no gaire diferents de les que passaren molts altres que, com ell, estaven en la flor de la seua joventut. Me ve al cap el record permanent de la desaparició en el front del meu oncle Joaquín Orts Ruiz i del que això suposà per a la família, en particular per a la seua vídua i la seua filla Natàlia, Un assumpte mai no resolt, com una multitud a Espanya, que ha privat els seus éssers volguts de localitzar les seues despulles i donar-les sepultura en el cementeri, com a qualsevol altre conciutadà difunt.

Els que com Joaquín mai no pogueren relatar la seua quotidianitat en el camp de batalla, perquè eren analfabets a causa de la seua extracció social i ofici, dedicaren el temps lliure a altres menesters o s’han perdut les seues cartes, troben un altaveu autoritzat en Falcó, un veí de la localitat de l’Horta Nord que deixà per a la posteritat les seues memòries, convertint-se a més en un espill on es reflecteixen els anhels, les pors i frustracions d’altres que, com ell, paladejaren la desraó de la guerra i la presó durant anys, en el cas de no ser afusellats com tants desafortunats, malauradament. Perquè el nostre protagonista fou depurat durant 11 llargs anys de captiveri en distints penals i camps de concentració casolans abans que el reintegraren a la quotidianitat perduda després d’una joventut esvaïda.

En eixe sentit, el pròleg d’Anaclet Pons es converteix en el preludi d’una de les moltes històries que, anònimes, quedaren ofegades per la desgràcia, la persecució i la mort. Un relat que, recuperat i analitzat minuciosament per Pau Pérez Duato, es converteix en testimoni de primera mà d’un vençut que no es resigna a deixar passar l’oportunitat de sincerar-se amb el possible lector de les seues lletres per a expressar, des de la seua experiència, tot allò que no apareixia en els mitjans de comunicació franquista i molt menys en els llibres de text d’autors entestats en canviar la història perquè la dictadura seguira perpetuant la seua particular visió de les coses i, amb ella, una injustícia permanent en la carn dels perdedors.

Memorias de un republicano de Massamagrell: Juan Falcó Vidal (Tirant humanidades, València, 2022, 299 pàgines), de Pérez Duato, es converteix, per mitjà de tres capítols (la Segona República, la Guerra Civil i la derrota final), una introducció, les fonts documentals i la bibliografia que ha consultat i manejat, en un exercici de reconstrucció pacient d’una personalitat singular que deixà negre sobre blanc peripècies vitals que, alhora que informen, es converteixen en una font de primera mà equiparable a la d’altres reconeguts escriptors contemporanis a ell, sobretot per a un poble com Massamagrell i la comarca a què pertany.

L’obra de Pau Pérez Duato serà presentada a Massamagrell el pròxim 11 de juny, una magnífica ocasió per a donar-la a conèixer i, alhora, poder assabentar-se a través del propi testimoni del protagonista, Juan Falcó Vidal, d’un període convuls de la nostra història contemporània que encara alça bambolles.