UCRAÏNA: DESTRUIR LA MEMÒRIA PER A REESCRIURE LA HISTÒRIA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Si parlem de nacions senceres sacrificades històricament per allò d’ocupar-les sense cap mirament, menystenir les seues tradicions, massacrar-les i pervertir la seua memòria, un exemple tristament conegut és el d’Ucraïna. Al bell mig d’Europa continental, almenys des de fa una centúria és un país terriblement maltractat per règims autoritaris com els de Stalin, Hitler i, no fa falta ni esmentar-ho, Putin.
Fa 90 anys, exactament l’edat de Yelena Osipova, la pacifista rusa que fou detinguda per protestar públicament contra la guerra -quan va resistir els nazis a Leningrad sent una xiqueta-, que a Ucraïna es produí l’Holodomor, una crisi alimentària que matà de fam a vora un milió i mig d’habitants a conseqüència de les polítiques planificades des del Kremlin pel successor de Lenin, seguit de les purgues que eliminaren les noves generacions dels seus polítics comunistes entre 1936 i 1938. Dades esgarrifadores, dantesques, que per sí soles parlen de la temeritat russa d’inspiració soviètica en territori veí. Tanmateix, lluny de millorar la situació, l’ocupació nazi de camí a Moscou vora una dècada més tard produí altres episodis genocides, com la matança a sang freda de vora 150.000 jueus, gitanos, comunistes i partisans ucraïnesos a Babi Yar, un barranc proper a Kiev.
Fets veritablement terribles, les xifres aborronadores dels quals segueixen produint calfreds, en particular si els veiem en documentals de la Primera i Segona Guerra Mundial, com ‘Apocalipsi’ o altres de semblant naturalesa, que portaren a les autoritats locals deslligades de la URSS a erigir sengles memorials en record dels innocents caiguts davant la desraó més cruel, si ho prefereixen de la indústria de la mort a gran escala. A Babi Yar estava previst inaugurar-se un museu al voltant d’una sèrie de monuments commemoratius erigits amb antelació –cosa que no es podrà fer perquè la zona ha estat bombardejada per les tropes d’ocupació-, mentre que el Museu Nacional d’Holodomor inaugurat a Kiev el 2010 pot córrer la mateixa sort per idèntica causa.
No són els únics memorials i museus que han patit la fúria russa aquestes dates nefastes, quan ja s’ha destruït el Museu Històric-Cultural d’Ivankiv i poden completar la llista d’altres més com, per exemple, el Museu Nacional d’Art. Quelcom sobre el que s’aplicarà amb sanya segurament l’exèrcit invasor per allò d’esborrar a consciència la memòria històrica ucraïnesa com a pas previ a reescriure-la a interès de part, com ja s’està fent des de fa dècades per allò de confondre i negar la veritat. Un punt d’inflexió que, entre altres interessos més, justifica per sí sol l’acció militar ordenada per Putin, el major interessat en contar les coses a conveniència per a eliminar de quall la idiosincràsia del poble ucraïnès i amb això les seues arrels. Al capdavall, tal com feien tant els egipcis com els romans i més recentment Stalin, que el nou tirà no ha inventat res nou sota el Sol.
Amb aquests arguments, i no només per la presència a Ucraïna de partits d’extrema dreta i inclús de grups paramilitars –o la seua intenció d’integrar-se en la UE-, és com es pot entendre del tot la desnazificació a què fa referència l’exespia, entestat en negar la major, ja que apropiant-se del relat i tergiversant-lo, o destruint-lo si fa falta, és com pot justificar la guerra des del 2014 i sobretot des de fa poc més d’una setmana amb l’ocupació del país sobirà. Cosa que provocarà (ja ho està fent a hores d’ara) el dramàtic desplaçament de milions de naturals fugint d’un escenari bèl·lic que pot estendre’s com la pólvora. Putin i els seus són ben conscients del que fan amb premeditació i traïdoria, ja que no deixa de ser una mena de deportació premeditada.