Un retrat de Dom Joan Baptista Giner i Aragón, obra de Giuseppe Facciponti
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Fa vora dues dècades vaig localitzar en un dels altars de la parròquia de Sant Esteve a València el retrat del cartoixà Joan Baptista Giner i Aragón (30.XII.1592-30.III.1665), qui, abans de professar en la cartoixa d’Aracristi (El Puig de Santa Maria), fou sacerdot de l’església esmentada. En realitat, qui va orientar-me en la recerca fou Tarín i Juaneda (1897, p. 91): “Su retrato, pintado por un italiano, está en el atrio de la iglesia de San Esteban de Valencia y se le representa arrodillado delante de la imagen de la Purísima Concepción, de la que era especial devoto (…)”. Tanmateix, mai vaig fotografiar ni tampoc estudiar amb detall l’esmentat quadre, ni tan sols quan s’edità el seu manuscrit Fundación y progressos de Ara Christi, convento de religiosos cartutxos (Universitat de Salzburg, 2003, 92 pp.), custodiat a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.
A pesar d’haver passat els anys, no m’he oblidat del deute intel·lectual que tenia pel que fa al religiós, sobretot en haver estat l’autor de l’edició crítica i transcripció de la seua obra inèdita. Nogensmenys, ha estat recentment quan -fent temps per a guiar una visita dels meus alumnes pel centre històric de la ciutat- vaig colar-me en el temple en què fou batejat sant Vicent Ferrer mentre es realitzaven labors de neteja prenadalenca de bon matí i almenys traure testimoni fotogràfic de la pintura, la qual es troba en la primera capella a l’esquerra, només entrar per la porta que enfronta amb la plaça homònima.
Malauradament, la il·lustració és molt millorable perquè fou feta amb el mòbil, sense a penes il·luminació i, tot siga dit, de pressa i corrent per allò que una senyora encarregada de la neteja m’assabentà que potser no era el millor moment de fer-la. En realitat, l’obra mereix una bona fotografia i un estudi acurat atès que la que vaig fer té només un valor testimonial. Dic açò perquè és un quadre de format notable i de bona qualitat que executà per voluntat del retratat el pintor italià de possible origen flamenc Giuseppe Facciponti (†1656), qui va arribar al cap i casal el 1652 amb el seguici de Lluís Guillem de Montcada, VIIé duc de Montalto, quan fou nomenat virrei de València.
El pintor transalpí sabem que va pintar per a la cartoixa de l’Horta de què fou el primer monjo profés i també prior el P. Giner el quadre principal del retaule major, dedicat a sant Bru i finançat particularment pel canonge de Xàtiva Jaume Bru amb 50 lliures. Un magnífic retaule de fusta concertat i executat per Joan Baptista Tormos per 2.000 lliures (1651-1653), que es van pagar dels diners de l’administració de l’herència del propi J. B. Giner en temps de Dom Martí d’Altarriba i que es va completar després amb pintures d’Urbà Fos. En aquest context, sabem pel propi conventual que l’aleshores pintor italià anònim “(…) retrató al vivo al dicho p. d. Juan Bautista Giner [és a dir, a ell mateix com a cartoixà] en memoria de los bienes que dexó a esta Casa (…)”, agenollat i resant davant una imatge de la Immaculada Concepció, de la qual era devot; potser cap a 1653, quan Giner sobrepassava la setantena.
Recents investigacions realitzades per Víctor Marco sobre la pintura barroca valenciana entre 1600 i 1737 (CEEH, Madrid, 2021, pp. 105, 128-129, 143, 200, 334 i 365) han contribuït a posar-li nom a l’autor de les pintures esmentades (sant Bru i Dom Giner) com a d’altres que realitzà a València des de 1652 fins el 1656, entre les que destaca sobre manera la de ‘Germana de Foix’, 1652 (Museu de Belles Arts de València), retrat de la virreina de València que prové del Real i que formava part de la galeria de retrats dels avantpassats del llinatge del virrei que realitzà Facciponti per voluntat de l’aristòcrata. Una troballa important que ve a complementar i/o superar –segons el cas- els anteriors estudis fets sobre aquest tenor, en particular per Rosa E. Ríos Lloret i Susana Vilaplana Sanchis (Archivo de Arte Valenciano, 2002, pp. 37-44) o David Gimilio Sanz (Potestas, 2016, pp. 167-195).
Com a cloenda, del quadre dedicat a sant Bru per Facciponti no sabem res a hores d’ara i caldria investigar la destinació de les pintures de Fos, encara que sí tenim noticia del monumental i classicista retaule major d’Aracristi, el qual acabà sent traslladat després de la desamortització a la parròquia dels Sants Joans de Cullera, on fou destruït el 1936, encara que es conserva una fotografia de poc abans de la seua desaparició definitiva.