Una decisió que dona vida

Article d’opinió escrit per Natalia Blasco

Durant molt de temps vaig pensar que l’important era seguir el camí que tothom esperava: treure bones notes, escollir una carrera amb sortides, aconseguir una feina estable… Però amb el temps m’he adonat que res de tot això té sentit si no faig el que realment m’apassiona.

He sentit molts cops frases com “d’això no es pot viure” o “millor busca alguna cosa amb futur”, i confesso que em van fer dubtar. Però dins meu sempre he tingut clar què m’agrada, què em fa sentir viva. Potser no és el camí més fàcil ni el més convencional, probablement és un camí ple de dificultats i obstacles, però és el  meu camí.

Buscar allò que a un l’apassiona no vol dir que tot sigui senzill. De fet, sovint implica incertesa, esforç i anar a contracorrent. Però també aporta sentit i energia, perquè quan una persona se sent connectada amb allò que fa, tot adquireix una altra llum.

Triar aquest camí és un acte de coratge. Significa escoltar-se a un mateix enmig del soroll i atrevir-se a prioritzar-se a un mateix. I encara que el procés sigui lent o ple d’obstacles, té un valor profund.

En el fons, tothom mereix viure una vida que li ressoni de veritat, una vida que et faci aixecar-te del llit cada dia amb un somriure o una simple motivació, una vida que no només s’aguanti, sinó que s’estimi. Buscar allò que t’agrada no és un luxe, és una necessitat vital.