REBOLICATS I CONFUSOS: PERDUTS POTSER?
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
La sensació general de confusió s’ha instal·lat en la societat per a no anar-se’n. És tan eloqüent com palmari després de comprovar la successió d’esdeveniments els darrers anys i mesos, cada vegada més presents, amb major freqüència i virulència. Ho hem dit en diverses ocasions, des que Sánchez es domicilia a La Moncloa els esglais de dimensions considerables semblen tan inevitables com recurrents, és igual l’origen de la seua naturalesa. Amb la qual cosa no pretenc associar-los a l’actual president del govern espanyol, res més lluny de la realitat, però sí ressaltar una sèrie de fets (cap d’ells beneficiosos) que no sempre tenen una causa endògena, ja que afecten al conjunt d’Occident i més enllà de la seua òrbita d’influència directa.
A mesura que ens endinsem en el segle, la sensació de vulnerabilitat -per emprar un adjectiu adequat- és cada volta major i a tots els nivells de la quotidianitat en societats ultratecnificades en què es confia totalment i cega en els beneficis de la ciència aplicada al benestar individual i col·lectiu. Una aposta que, en cas de fallar pel motiu que siga en el seu funcionament, voluntari o no, condueix a situacions com la que es va patir el 28-A, sobretot a la península Ibèrica. Sent això d’una enorme transcendència i de conseqüències per avaluar més enllà de la paràlisi general, és pitjor encara no saber de veres què i com passà i si estem exposats a una fragilitat de què no som del tot conscients, a pesar del restabliment de la normalitat en unes 24 hores. Sobretot, quan fonts ben informades, pel que pareix, diuen que no se sabrà la causa exacta fins d’ací unes setmanes o inclús mesos, tot i insistir en les bondats de la xarxa elèctrica i la seua modernitat, pel que sembla insuficient.
Al capdavall, durant tantes hores de desconnexió gairebé total fou la ràdio el mitjà de comunicació que no deixà de funcionar i el fil conductor que informà a la ciutadania en temps real del que ningú era capaç ni de saber ni d’entendre del tot. Si em permeten el símil, durant una bona part de la jornada tornàrem a estar reclosos en una bambolla d’incerteses com ja esdevingué en la passada pandèmia i, fins i tot, en la DANA, confiant en qui ens governen en cada moment i els que procuren per la seguretat i el benestar general. En mans de Red Eléctrica Española i dels seus gestors i tècnics, ocupats en el retabliment d’un servei bàsic sense el qual tot s’hi atura i pràcticament res funciona.
Un efecte dominó que generà el caos i del que tardarem en reposar-nos mentalment, quan ha quedat palés que les societats més avançades depenen d’un fil imperceptible que, en qualsevol moment, pot trencar-se i provocar el caos. Veurem en avant si la Intel·ligència Artificial -eixa inquietant nova panacea virtual- contribueix decisivament a mantindre o incrementar el benestar o, en canvi, a manipular-lo/furtar-nos-lo en el moment menys pensat. Menys mal que sempre ens quedarà haver preparat el kit de supervivència suggerit des de la Unió Europea fa unes setmanes… i la ràdio per descomptat. Quina barra!!!