El Govern planeja convertir terrenys del fallit Nou Mil•lenni de Catarroja en zona de retenció d’aigua dels desbordaments del Poyo

La iniciativa contempla també part del terme de Paiporta, així com una franja situada entre la CV-400 o avinguda del Sud, el nucli urbà catarrogí i els de Massanassa, Alfafar i Benetússer

T. L.
Part dels terrenys que van ser en el seu moment destinats al controvertit i fallit projecte urbanístic denominat Nou Mil·lenni de Catarroja, desestimat definitivament en 2014 després d’una sentència judicial, estan ara en el punt de mira del Govern, que planeja convertir-los en una zona de retenció o contenció d’aigua provinent dels desbordaments del barranc de Poyo, amb la finalitat de reduir l’impacte de les inundacions en la població. Esta iniciativa contempla també la inclusió en esta zona de depòsit controlat d’aigua d’una franja de terreny situada entre la CV-400 o avinguda del Sud, el nucli urbà catarrogí i els de Massanassa, Alfafar i Benetússer.

Esta és una de les solucions incloses en la denominada ‘Proposta de Pla per a la recuperació i millora de la resiliència enfront de les inundacions en el territori afectat per la DANA a la Comunitat Valenciana’, dins de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, presentada recentment pel Govern i sotmesa a informació pública, en la qual es detallen diversos projectes a realitzar en les conques dels barrancs de Poyo i La Saleta, així com en les del riu Magre i baix Xúquer.

Diversos d’estos projectes són antics i han estat pendents d’execució durant anys, sent ara recuperats i adaptats, mentres que uns altres són nous. Entre els primers, destaquen els de la connexió dels barrancs de Poyo i La Saleta al nou llit del Túria, mitjançant el que es denomina ‘vies verdes’. I entre els segons es troba el denominat ‘Zones de depòsit controlat en el Barranc de Poyo per a protecció de les poblacions de l’Horta Sud’.

Velocitats i calats

Estes zones s’estima en la proposta que “poden exercir un paper fonamental en la reducció de nivell màxim de la crescuda en els trams mitjà i baix de la rambla de Poyo i, per consegüent, en la disminució de les velocitats i calats màxims de la inundació”. Així mateix, es recalca al respecte que “es dissenyaran, sempre que siga possible, de manera que la seua posada en funcionament es produïsca en el moment en què l’aigua circulant supere un determinat llindar preestablit, per a així aprofitar al màxim la capacitat de laminar els nivells màxims de crescuda”.

I, quant a la repercussió d’estes actuacions en els terrenys afectats, s’assenyala que, “en la mesura que siga possible, ha de poder mantindre’s l’activitat, fonamentalment agrícola, que en eixes zones es realitza en l’actualitat, establint un mecanisme de compensació als propietaris, per l’increment del risc. En altres casos, poden dissenyar-se zones verdes o parcs fluvials, la qual cosa suposa un canvi en l’ús del sòl”. Sobre açò últim, cal indicar que estes transformacions s’han realitzat en altres llocs de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

Pla de Quart i Calicanto

Aigües amunt del barranc de Poyo es contemplen a més altres zones de retenció d’aigua, concretament en el Pla de Quart i en Calicanto. En el primer cas, es tracta d’aprofitar “una àmplia zona de desbordament natural en una àrea menys vulnerable, en la confluència de la rambla de Poyo amb el barranc de Gallego en el Pla de Quart”. Per a això, es proposa “incrementar la capacitat de laminació del Pla de Quart i la creació d’una àrea de laminació que complemente esta zona de desbordament natural i que servisca també per a laminar i reduir els nivells punta dels barrancs de Pelos i Gallego”.

I, en el segon cas, després de considerar que “no sols cal tractar de reduir els nivells punta en la rambla de Poyo, sinó també en els seus principals afluents, com el barranc de l’Horteta, que ha aportat nivells molt importants al Poyo aigües amunt de Torrent i ha destruït, en el seu encreuament, el canal Xúquer-Túria”, es planteja com a necessària “la creació d’àrees de depòsit controlat en este barranc. Per a això, s’ha optat per “la pedrera de Calicanto, que es troba en desús en l’actualitat, sent ja, per si mateix, una zona de laminació lateral, per a millorar el seu funcionament hidràulic”.