EL DESCRÈDIT DE LA POLÍTICA: POLÍTICS I ANTIPOLÍTIQUES

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Des dels dies immediatament posteriors a la DANA del 29-O, en què un tsunami travessà dramàticament de ponent a llevant la província de València, fins a les infaustes jornades d’aquest mes d’agost, en què s’està cremant una porció important de la massa agrària i forestal de l’Espanya buidada, no arriba encara als deu mesos!, no ha deixat d’escoltar-se en els llocs més afectats per la tragèdia que en si mateixos suposen dos dels efectes desastrosos del canvi climàtic allò de “Només el poble salva el poble”. Un crit de desesperació entenible quan s’ha perdut quasi tot, començant per les vides humanes i acabant per la destrucció total del medi natural i rural amb la seua fauna i nombrosos nuclis urbans. En realitat, dues conseqüències palmàries d’un clima greument alterat a què, malauradament, se n’afegiran altres episodis més abans d’acabar l’any -desconeixem on i de quina forma-, sense apenes temps per a poder reposar-se mínimament i confiar en que ja ha passat el pitjor.

O siga, com en un part complicat en què es tem seriosament per la vida i la salut de la mare i de la criatura en mans de professionals poc preparats i indecisos que, a més, no disposen de les eines ni dels medicaments necessaris per a conduir-lo a bon port malgrat les dificultats, especialment si la partera no s’ha cuidat com cal durant l’esmbaràs, més bé al contrari.          La qual cosa precisa d’un miracle al que s’aferren els parents quan no els queda una altra esperança atesa la complexitat de la situació.

Tornant al canvi climàtic, encara els hi ha que el neguen amb vehemència i reneguen alhora de l’Agenda 2030, al capdavall un instrument per seguir conscienciant la població -des dels més menuts fins els adults- dels riscos que suposen la contaminació per la combustió de carburants d’origen fòssil, l’abús indiscriminat dels plàstics, el malbaratament de l’aigua dolça, els efectes dels residus tòxics dels pesticides… Tot un rosari d’agressions amb efecte bumerang que ja s’estan tornant contra la població mundial sense apenes marge de maniobra per a revertir tanta deixalla en el medi natural, parcialment abandonat a la seua sort.

Davant de l’enorme problema que la catàstrofe imminent presenta -pandèmies incloses-, potser encara reversible (comence a dubtar-ho seriosament) si es comencen a adoptar ja les mesures adequades consensuadament en el context internacional, la resposta unànime de les grans potències ha estat i és negar l’evidència, mirar a un altre costat i seguir com si res preocupant estiguera passant ja. Mireu si no els Estats Units d’Amèrica, Xina i Rússia, perquè la Unió Europea tampoc acaba d’apostar en el seu conjunt pel canvi d’actitud. Si filem més prim, vegeu el que esdevé a Espanya on VOX actua en pla negacionista a ultrança, insultant al govern de l’estat per creure en el canvi climàtic i, el que és més incomprensible i al·lucinant encara, sumant votants a grapats, sobretot entre els més joves (dels qui és eixe futur tenebrós que tan malament pinta en eixe sentit) i el PP li segueix el deixant per allò de cogovernar autonomies i poder fer-ho conjuntament des de Madrid a qualsevol preu. Partits que no han estat a l’altura de les circumstàncies, res més lluny de la realitat, en seguir adoptant postures autènticament nihilistes a pesar del que ocorre i del patiment superlatiu que genera entre els damnificats d’avui i els que estan per vindre.

El canvi climàtic ja està entre nosaltres i no deixa de manifestar els seus tentacles perversos, cada volta amb més freqüència i virulència destructiva, és igual el lloc i l’estació. No veu qui no vol, com qui no vol escoltar ni, al remat de tot, sentir el batec de la naturalesa rebolicada i agressiva per l’acció reiteradament abusiva de l’ésser humà. I en eixes seguim amb uns polítics, prou d’ells impresentables, pensant en el curt termini i negant l’evidència en tal de traure-li rèdit electoral -per tant, mentint descaradament-, insultant com a arma de destrucció a l’adversari, incapaços de pensar a mig i llarg terminis amb els seus representats, una bona part de la ciutadania mereixedora d’una mínima generositat en la seua acció política, farts de l’antipolítica que comporta la confrontació estèril, la mala educació i, especialment, la manca de solucions raonables a les problemàtiques que a tothom afecten, començant per ells mateixos si són una mica intel·ligents o, si no ho són, una mica empàtics. Per desgràcia, inclús fent-se tot això en l’àmbit polític ningú pot garantir com respondrà el clima en cada moment vist el seu comportament en l’actualitat, però sí que es podrà, almenys, prevenir i atenuar el màxim possible la seua intensitat i els seus efectes nocius, així com intervenir decididament en la gestió eficient dels boscos i les àrees rurals despoblades.