El Consell construirà 35 dics i 659 albarrades per reduir el risc d’inundació
El Consell construirà 35 dics i 659 albarrades per reduir el risc d’inundació
La Generalitat impulsarà una estratègia integral per reduir el risc d’inundació en les conques amb major perill, que inclourà la construcció de 35 dics i 659 albarrades, la reforestació de zones sense arbratge i la reconstrucció de ribassos i bancals.
La iniciativa s’emmarca en el Pla de Recuperació Endavant, amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de regulació hidrològica del territori i prevenir futures catàstrofes naturals mitjançant la millora i preservació de les condicions del sòl. El projecte s’iniciarà en l’últim trimestre d’enguany.
Les actuacions, que executarà en part la Generalitat —excepte aquelles competència de l’Administració General de l’Estat—, es desenvoluparan en les conques del Poio, Carraixet, Xeraco, Beniopa, Xúquer, Túria, Ebrón i en les interconques de Xeraco-Beniopa i Belcaire-Palància.
El director general del Pla de Recuperació, Rafael González, ha explicat que les capçaleres de conca, per la seua major pendent i precipitació, tenen una incidència clau en la regulació d’avingudes i la prevenció d’inundacions, per la qual cosa es considera necessari actuar en estos espais.
Mesures previstes
L’estratègia contempla la reforestació d’àrees amb erosió alta o molt alta i la correcció de llits fluvials mitjançant la construcció de dics i albarrades de pedra en sec. També es duran a terme treballs selvícoles per millorar la infiltració i reduir l’escorrentia, amb la construcció de fajines i repoblació forestal.
Altres accions inclouen la reconstrucció de bancals per afavorir la conservació del sòl, l’eliminació de canyes, la plantació d’espècies autòctones i la incorporació d’elements de control de l’erosió i gestió de cabals, com la creació de ribassos intermedis i la instal·lació d’elements forestals que incrementen la rugositat i la infiltració.
Impacte de la riuada
Segons González, la riuada d’octubre va evidenciar que la superfície forestal afectada no disposava de la capacitat de regulació hidrològica necessària per afrontar un episodi de la magnitud de la DANA. La degradació progressiva del sòl en les capçaleres, l’abandonament de terres agrícoles i els incendis forestals recurrents van reduir la capacitat d’infiltració i retenció d’aigua.
Això va provocar processos d’escorrentia, arrossegament de sediments i un augment dels cabals punta, segons l’Informe de Diagnòstic elaborat des de la Vicepresidència Segona. L’objectiu del pla és disposar d’un territori més preparat i resilient davant futurs episodis meteorològics extrems. EFE