PALESTINA NO EXISTEIX?
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Fidels des d’un primer moment als actes realitzats pels seus respectius líders: Abascal i Feijóo, les formacions dretanes que lideren no han fet una altra cosa que negar l’evidència del que esdevé a Palestina. Aquells precipitats viatges que ambdós feren per retre-li homenatge a Netanyahu tenen les seues conseqüències: recolzar el genocida israelià, prometre-li reconduir les relacions diplomàtiques, restituir el bon nom d’aquell país i, de passada, tombar totes les iniciatives dutes a terme en aquest sentit per l’executiu de Pedro Sánchez, el dimoni transvestit de president. Clar, això en el cas que un dia governen…
Aquell recolzament explícit de què és difícil trobar imatges en internet, sobretot en el cas del líder del PP (doncs, des d’un primer moment, ja s’encarregaren d’esborrar-les a consciència com si mai no hagueren existit), segueix vigent vora dos anys després d’un atemptat execrable i, especialment, de la megalòmana i despietada reacció israeliana que ha arrasat Gaza fins els fonaments i que aniquila la seua població famolenca. Miren si no les declaracions d’uns tals Tellado, Gamarra, Sémper, Muñoz, Bendodo, Bravo, Díaz Ayuso o Martínez Almeida, sense anar més lluny. Manifestacions públiques que aviat se’ls tornaran en contra per la inhumanitat i covardia que representen. Al capdavall, obedients correligionaris d’Aznar i Feijóo (o no tant, en el cas de la contumaç presidenta madrilenya) que, en tal de fer-li tot el mal possible a l’actual govern, són capaços de seguir combregant amb rodes de molí indefinidament.
El cas és daurar-li la píndola a Trump i Netanyahu compartint menú amb l’inefable d’Abascal, tot s’hi val en tal de desacreditar Sánchez tant en política interna com, en aquest cas en particular, internacional. Més enllà de l’evidència, pensaran el mateix les bases del PP? Perquè davant d’un genocidi en tota regla i d’una futura neteja ètnica tal com van les coses, què pensen que són els palestins en el seu conjunt? Pàries, esclaus, vassalls… infrahumans?
Si la societat espanyola, no només el govern estatal, és força sensible amb la vulneració sistemàtica dels drets humans (tal com esdevé en molts altres països) i així ho manifesta lliurement tant en privat com sobretot públicament, qui són aquests altaveus de la vergonya per defensar allò indefensable? Què podem esperar d’aquesta colla de desaprensius que en tal de seguir sucant del càrrec neguen recurrentment la crua realitat? Perquè no estem parlant de VOX, un partit sense programa farcit de vividors a la mesura del seu líder, ho estem fent d’un altre que aspira en algun moment a ser alternativa de govern. Una formació que critica obertament la reacció del públic en La Vuelta, el recolzament a la flota de voluntaris cap a l’Orient Pròxim i totes les iniciatives sorgides en aquest mateix sentit per pura humanitat i sentit de la justícia.
Reblar el clau com ho fan sense cap contemplació ni mirament pel mer fet de tombar a tota costa l’executiu de coalició -fins el punt de tractar a alguns manifestants de terroristes, si fa falta, i d’atemptar contra la imatge del país- és la viva estampa d’una deriva sense precedents, magnificada per una ultradreta que viu els seus millor moments a la seua costa, sense cap peatge. Flac favor a la democràcia i a la convivència que, tard o d’hora, tothom pagarem molt car, a no ser que d’una volta per totes ens posicionem èticament i castiguem en les urnes aquest monumental disbarat.
Mal que els pese, Palestina existeix, com també l’extermini dels seus habitants dissortadament amb la connivència de governs d’estats com el nordamericà i la UE. Això que ací aplica la (ultra)dreta de fer el que fan no és pecat és pura fal·làcia.