El preu dels pisos a la comarca de l’Horta s’equipara al de València ciutat
La comarca de l’Horta viu una situació inèdita en el mercat immobiliari: els preus de la vivenda s’han encarit tant en els últims anys que molts municipis presenten ja xifres molt similars a les de València ciutat. El que abans era una alternativa més assequible per als qui buscaven vivenda ara s’ha convertit en un mercat igual de tensionat.
La conseqüència directa és clara: trobar un pis per davall de 100.000 euros és pràcticament impossible. Segons agents immobiliaris, a penes ixen al mercat vivendes en eixe rang, i quan el fan, “es venen en una setmana”. Solen ser pisos antics, amb més de 40 anys, sense ascensor i amb necessitat de reforma integral”.
El fenomen dels pisos ocupats
L’única excepció a esta escalada de preus són els pisos que es venen amb ocupes, un fenomen que s’ha disparat en els últims mesos en tota la comarca. Es tracten d’immobles més barats de l’Horta són precisament aquells que estan ocupats il·legalment.
Estes vivendes arriben a ser fins a un 40% més barates que si es vengueren lliures, la qual cosa les convertix en un producte dirigit quasi exclusivament a inversors.
Pisos a la platja
Els pisos en primera i segona línia de platja també han experimentat un notable increment de preu en els últims anys. Tradicionalment, estos immobles vivien dos realitats molt diferenciades: d’una banda, els lloguers d’estiu, especialment al juliol i agost, que podien pujar als 2.500 euros al mes; i per un altre, els mesos de temporada baixa, en els quals eixos mateixos pisos s’oferien per al voltant de 450 euros mensuals per a atraure a inquilins durant la resta de l’any.
No obstant això, esta dinàmica ha canviat de manera significativa. La creixent demanda de persones que busquen viure prop de la mar, unida a l’interés de propietaris i empreses immobiliàries per rendibilitzar al màxim estos immobles, ha fet que els preus fora de la temporada estival també es disparen.
Hui, el lloguer mensual mitjà durant tardor, hivern i primavera a la platja se situa ja entorn de 700 euros, una xifra que reflectix tant la pressió del mercat com l’atractiu creixent d’estes zones.
Malgrat este increment, viure a la platja s’ha convertit en una opció amb molt més estirada que fa a penes uns anys. La millora en les comunicacions, l’auge del teletreball i la busca d’entorns més tranquils i saludables han impulsat a moltes persones a establir-se de manera estable en àrees costaneres que abans només s’omplien durant l’estiu. Això ha transformat el perfil del resident i ha generat un nou equilibri en el mercat immobiliari, on la temporalitat comença a diluir-se i la costa deixa de ser únicament un destí vacacional per a convertir-se en un lloc de residència habitual.
Alternatives
D’altra banda, els municipis de l’Horta continuen incorporant-se al Pla Viu, una iniciativa que pretén augmentar la disponibilitat de vivenda assequible. S’han adherit al programa de la Generalitat Valenciana la pràctica totalitat de les localitats de la comarca que són els que aporten els terrenys. D’altra banda, i dins d’este mateix pla, ja s’han licitat les obres per a la construcció de 300 vivendes al Puig i Manises.
Canvi d’hàbits
La tensió de les vivendes i l’encariment sostingut fan que, hui dia, viure a l’Horta ja no siga sinònim de preus més moderats que a València ciutat. Les comarques limítrofes a l’Horta estan sent un refugi residencial per a moltes persones que busquen vivenda. “Molts veïns de l’Horta Sud estan buscant pisos a la comarca de La Ribera, poblacions com Carlet o Algemesí, per la seua proximitat, o a municipis de Camp de Morvedre, com Algar del Palància, per la seua proximitat amb poblacions de l’Horta Nord”, expliquen agents immobiliaris.