El Magnànim entrega los Premios València y València Nova 2025
El Centre Cultural La Beneficència acollí la gala dels Premis València i València Nova 2025, uns guardons consolidats com a referents del panorama literari i que enguany han viscut una edició marcada per l’augment de participació i la diversitat creativa. El diputat de Cultura, Paco Teruel, va destacar que el certamen ha rebut un 35% més d’obres, una xifra que, segons va remarcar, “demostra la consolidació d’aquests premis com una autèntica referència en el món literari”.
La gala, conduïda per Sandra Cervera i Ramón Ródenas, i amenitzada pel grup Bèrnia, va reunir a destacades personalitats de la cultura, la literatura i les universitats, amb l’assistència de la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, i el diputat de Cultura. Tots dos van posar en valor l’esforç dels participants i el pes cultural d’uns guardons que, any rere any, impulsen la creació literària en diversos gèneres: poesia, narrativa, assaig i novel·la gràfica, en castellà i valencià.
Els Premis València i València Nova comporten la publicació de l’obra, un original de l’artista Rafael Armengol i una dotació econòmica de 15.000 euros en narrativa i assaig, 9.000 euros en poesia i 12.000 euros en novel·la gràfica, reforçant el suport institucional tant a la maduresa literària com al talent emergent.
Excel·lència i diversitat entre les obres guanyadores
En poesia en castellà, Alba María Frías (Madrid) va guanyar el Premi València Nova amb Hambre en Manhattan, destacada per la seua profunditat i frescor. El Premi València en aquesta modalitat va ser per Carolina Otero (València)amb El día que dejamos de ver porno, una obra de lirisme incisivament crític.
En poesia en valencià, el Premi València Nova fou per El deute de l’aigua de Joaquim Cano (Alacant), mentre que Un bell cadàver barroc a l’avinguda deserta, de Alfons Navarret (Moncada), es va endur el Premi València per la seua originalitat i risc creatiu.
En narrativa en castellà, Sara Navarro (Sevilla) va obtenir el València Nova amb Cuerpos de hojaldre, i Abraham Guerrero (Cádiz) va guanyar el Premi València amb La pared de enfrente, destacada per la seua documentació i per la recuperació de la figura de Manolita Chen.
En narrativa en valencià, El moment perfecte de Maria Mitjans (Barcelona) va aconseguir el València Nova, mentre que La llum de Svalbard, de Mònica Richart (Antella), es va emportar el Premi València per la seua profunditat temàtica i la força dels seus personatges.
El Premi València de Novel·la Gràfica va recaure en Que bèstia! L’extraordinària història del circ Cric, de Berta Cuso (Barcelona), un homenatge visual al món circense amb una proposta gràfica rica en metàfores i acuarel·les.
En assaig, el València Nova va ser per Scriptura restituta d’Alaitz Zalbidea (València), que estudia la recuperació del valencià en les memòries privades del segle XX. El Premi València d’aquesta categoria el va guanyar Carles Fenollosa (València) amb La modernitat frustrada, una obra de gran utilitat per entendre la llengua i la ideologia de l’edat moderna al territori valencià.
Amb aquesta nova edició, els Premis València i València Nova reafirmen el seu paper com una de les cites literàries més importants del calendari cultural, mantenint viu un llegat que prestigia la creació i impulsa les noves generacions d’autors.