Un conte de Nadal

Tomás Laguarda

La pel·lícula Scrooged, que significa avar, titulada a Espanya Los fantasmas atacan al jefe, comèdia estatunidenca de 1988 escrita per Mitch Glazer i Michael O’Donoghue i dirigida i produïda per Richard Donner, basada en la novel·la, relatada en forma de paràbola, Conte de Nadal, de Charles Dickens, continua sent tot un clàssic per a vore en les festes de Nadal.

Encara que el seu guió està escrit en clau d’humor, conté un missatge de molta profunditat emocional, moral i inclús espiritual, mostrant a més un fort contrast entre la superficialitat de la celebració pròpia d’estos dies i l’origen i el sentit profund d’esta. Eixa contraposició, que es manté, i inclús ha crescut, lamentablement, en l’actualitat, fa que el plantejament del film continue vigent. Està, per exemple, la tendència generalitzada a desitjar bones festes en comptes de bon Nadal, que s’observa inclús en les institucions.

La història escrita per Dickens, que tracta essencialment d’un home avar i egoista que es convertix, després de la visita de diversos fantasmes en Nadal, va més enllà d’eixa mera conversió per a significar, segons alguns estudiosos de la literatura de l’autor britànic, una autèntica redempció, d’un canvi total en la manera de sentir, de pensar, de viure, d’actuar i de relacionar-se amb els altres. Segons es compta de Dickens, volia promoure amb la seua obra l’eliminació de la ignorància, la pobresa, especialment la infantil, i les injustícies en la seua època.

En la pel·lícula, si bé, al costat de l’avarícia i l’egoisme del protagonista, es ressalten altres aspectes nocius com l’engany, el cinisme o la crueltat, es reproduïx bàsicament la mateixa història de conversió i redempció, després de les visions privilegiades i impactants propiciades pels fantasmes del Nadal passat, present i futur. Al final, es produïx un miracle.

En l’actualitat, molts ‘jefes’, eixos que tenen poder i capacitat de decisió en diversos àmbits, siguen polítics, econòmics, socials o de tota índole, haurien d’enfrontar-se a alguna cosa semblant a rebre la visita i ser atacats pels fantasmes de la novel·la de Dickens o l’esmentada pel·lícula, perquè es produïra també en ells eixa conversió i redempció, de manera que s’acabara la cobdícia, la mentida, el cinisme, la manipulació i la injustícia i imperara l’altruisme, la veritat, la bondat, la transparència, la bona voluntat´ i l’harmonia social. Cal desitjar que, com en la pel·lícula, es produïsca el miracle.