ALEA IACTA EST
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Com un nou Juli Cèsar, Donald J. Trump ha tornat a creuar el Rubicó i de nou desafia la sobirania popular representada pel Congrés dels Estats Units d’Amèrica, com molt abans Cèsar feu amb el Senat a Roma. Una nova forma de governar i d’entendre el poder sense comptar amb la legalitat vigent. Cèsar posà en entredit la república i s’enfrontà a Pompeu, el seu valedor; Trump obvia la Constitució nordamericana sense cap oposició, com va acostumant a l’opinió pública del seu país i de la resta del món.
Cèsar fou assassinat en eixir del Senat, però la seua idea de govern triomfà en forma d’imperi, inclús nomenant un successor en la figura d’Octavi August. Pel que fa al president novaiorqués, encara li queden tres anys de legislatura i no sabem si encara optarà a un tercer mandat (avui il·legal), per la qual cosa és un enigma quin serà el seu llegat definitiu i en quina persona recaurà la seua benedicció. El que queda clar, per si algú ho dubtava, és que el magnat immobiliari ha inaugurat en aquest segon mandat una altra etapa intervencionista a gran escala d’efectes imprevisibles a nivell global.
La història sol mostrar-nos escenaris i protagonistes pareguts separats per centenars o milers d’anys, molts dels quals anticiparen comportaments humans que, tard o d’hora, tornen a recordar-nos passatges antics inopinadament redivius. No són, per tant, cap novetat fets com aquests que, en primer lloc, beneficien als seus principals impulsors, dotats de personalitats força controvertides, infinita ambició i ànsia de riquesa ràpida.
El 20 de gener proppassat s’inaugurà definitivament una manera d’entendre-ho tot a nivell inter i extern, la qual està sacsant els fonaments del món conegut des de la caiguda del Mur de Berlín, però cal no oblidar que també hi ha altres grans potències amb líders ben poderosos militarment movent fils per no perdre corda en aquesta cursa per repartir-se àrees d’influència. Un context en què la Unió Europea dubta i es considerada només una bona clienta sense veu ni vot a l’hora de decidir quasi res vertaderament transcendent en aquest sentit, en no disposar d’un exèrcit mínimament equiparable, una balda que es substancia en debilitat per tal de defensar Ucraïna (i, amb ell, la resta del continent) de l’ambició russa, sense anar més lluny.
Veurem finalment com queda Veneçuela, país en el que encara no s’ha parlat clarament que vaja a recuperar la democràcia i en què Trump ha minusvalorat la figura de la recent premi Nobel per a encapçalar la recuperació econòmica, fins i tot desautoritzant-la. El que ens fa pensar que el petroli serà el redemptor dels mals del president americà i del seu equip de col·laboradors. Una forma com una altra de seguir fent-se multimilionaris ‘made in USA’, no d’escampar i consolidar cap sistema de llibertats.