L’ARREL DEL MAL

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Escoltant el darrer tema reivindicatiu de Bruce Springsteen (1949), no cap dubte que ‘Streets of Minneapolis’ va camí de convertir-se en un vertader himne a favor de la llibertat d’expressió i contra l’opressió a compte de la persecució implacable dels immigrants per part dels pistolers d’ICE, la nova Gestapo creada per Trump per a netejar els Estats Units d’Amèrica de gent indesitjable (en l’argot bipolar del president), a banda de vigilar les fronteres del país nordamericà. Un sentiment a flor de pell en ciutadans com el roquer que necessiten d’aquesta mena de reafirmacions populars per seguir oposant-se, mitjançant la valenta protesta pública, a aquesta onada de brutalitat in crescendo auspiciada i permesa pel poder ¿omnímode? d’un ésser depravat, envoltat de llepaculs i multimilionaris desficiosos àvids d’incrementar els seus comptes de resultats a costa dels seus propis compatriotes (amb papers o sense ells) i, clar està, de la resta de mortals, despreciats en el seu conjunt en grau superlatiu com potser mai no ho havien estat.

És el que desgraciadament ocorre quan un malcriat com Trump assoleix les rengles d’una superpotència en hores baixes, capaç d’enfrontar-se al món sencer per allò de practicar la rapinya sistemàtica sense contemplacions. Pegant-li la volta, si escau, als valors que encara atresora la societat americana per allò de convertir la seua democràcia en una dictadura i la seua constitució en paper mullat.

Minneapolis, convertit en un símbol contra la barbàrie institucionalitzada, esdevé en l’actualitat el punt d’inflexió en què es reflecteix l’estat de xoc de la societat d’aquell país, la punta de l’iceberg que representa el sentir d’una bona part dels seus habitants, desacostumada a aquestes pràctiques de caire paramilitar de les que cap està sa i estalvi en no poder enarborar els seus drets inalienables, independentment de la tradicional legalizació d’armes.

Soc del pensar -no sé si ingènuament- que Trump i els seus lacais només poden caure des de dins per la pressió interna de la població estatunidenca, mitjançant eleccions quan calga però no únicamente així, ja que l’estat de crispació és tal (i en augment) que tampoc es podria descartar que aquell es veiera obligat a plegar si vagues generals com la prevista d’ací poc arreu el país triomfen sense pal·liatius i erradiquen l’arrel del mal.