UN PAÍS DESCERVELLAT
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Només observant el que fins ara ha esdevingut a l’estat espanyol des d’aquell atziac 29 d’octubre de 2024, en apenes setze mesos, a nivell meteorològic, queda clar que alguna cosa està passant -i, de moment, no precisament falaguera: la brutal barrancada-riuada a la província de València, els paorosos incendis en la meitat nord peninsular i, ara mateix, les successives borrasques en forma de DANA que inunden una bona part d’Andalusia. Quelcom que segueix negant tant VOX i SALF (Alvise Pérez) com una part del PP -negacionistes a ultrança i absolutament alineats amb la morralla que prové de les profunditats dels Estats Units d’Amèrica, convenientment espargida pels seus emporis tecnològics, dirigits per autèntics depredadors multimilionaris.
El ben cert és que el clima està canviant quasi al mateix ritme que la política, la diplomàcia, l’economia i, clar està, la societat, atordida pels efectes d’aquesta revolució involucionista d’efectes perversos a curt termini i gens esperançadors pel que fa al futur. De fet, qualsevol de ment obtusa -per terraplanista que hi siga, posem per cas- té les evidències als nassos i ho pateix com els que la tenen clara i arriben a comprendre que hi ha una relació causa-efecte que ho explica des de la lògica, una de les eines al servei de la intel·ligència que s’ens suposa als humans. Només s’ens suposa.
Tanmateix, i ací rau el despropòsit (majúscul, ateses les proporcions que va adquirint), sobretot des de les eleccions de 2023, aquelles formacions profundament antipolítiques, negacionistes a ultrança i amigues del sol que més calfa en cada moment, malgrat anar frontalment contra els interessos de la majoria, són les que més creixen fins el punt de llastar executius autonòmics, eixir-se’n inopinadament d’ells i tenallar-los en perjudici de tothom. Paladins obsolets de la perversió més absoluta que, en compte d’atendre a raons, gaudeixen del mal alié promovent la desraó, l’odi i, si fa falta, la venjança. Un escenari que tornarà a repetir-se a Aragó i que va preparant el seu desembarcament a Madrid, no precisament a la Porta del Sol (on ja ho fa per ells Ayuso a ple rendiment) sinó a La Moncloa, des d’on accedir directament al BOE.
Un autèntic disbarat de conseqüències tan funestes com (im)previsibles que contribuiran al retrocés i la polarització, perquè així ho vol la dreta en el seu conjunt (també la separatista, per descomptat), incapaç de valorar els avanços i seguir avançant, obsessionada en beneficiar als de sempre alhora que s’envolta d’una prepotència insultant, filla d’una inhumanitat congènita que fa paüra.
Inhumanitat pròpia de descervellats que només pensen en manar a qualsevol cost i de qualsevol manera, com a signe d’aquests temps rebolicats en què una porció de la societat -una bona part de la qual mai no ha patit gaire, que té bemolls- creu ser immune als grans valors que haurien d’adornar la iniciativa política i confia cegament en els seus antònims com a preludi d’una vida millor de la mà dels qui, a més, adoren a Trump, Netanyahu (si fa falta, també a Putin), accepten genocidis com el palestí i altres drames oblidats, tan destructius com l’anterior.
Vivim en un país decididament descervellat que renega de les conquistes socials, del progrés de la classe treballadora i d’un benestar inèdit, impensable fa mig segle i en tela de juí en mans de desaprensius d’aquest pelatge o succedanis seus.