La caldera, tradició i sabor de l’Horta Nord que es transmet a les escoles del Puig
Este plat, un dels més típics dels municipis de l’Horta Nord durant els mesos de gener i febrer, pren protagonisme als col·legis per a donar a conéixer als més joves el seu origen i la seua elaboració. Un plat que forma part del receptari valencià per excel·lència i que al Puig es ve celebrant des de fa prop de 20 anys amb motiu de la festivitat de Sant Pere.
La caldera, conegut també popularment, sobretot fora de l’Horta Nord, com “l’arròs de fesols i naps”, té com ingredients principals els mencionats. Se’l coneix com a guiso de caldera perquè es cuina en un gran calder (en valencià: la caldera). Altres ingredients són: botifarra de ceba, costelles, manetes de porc i cansalada, junt amb algunes verdures.
Este menjar, típic de l’Horta Nord, se sol degustar especialment durant els mesos de gener i febrer (coincidint en la majoria dels casos amb la celebració de la festa de Sant Antoni Abat i, en el cas del Puig, amb la de Sant Pere, celebrada fa unes setmanes). És un plat d’origen rural o popular; un plat humil i d’aprofitament. És un plat caldós, també característic de la zona de l’Albufera, que mescla els ingredients de l’horta amb els de la matança del porc. Este “arròs”, que no és habitual trobar-lo als restaurants, és cosí germà de la paella i dels nostres arrossos valencians. Tampoc se sol cuinar a les cases particulars pel temps de preparació i la seua elaboració costosa, tot i que forma part del receptari valencià per excel·lència. La seua història es remunta a segles arrere, quan es cuinava (i encara es fa de manera festiva) al carrer perquè els veïns sense recursos pogueren menjar un plat calent en els dies assenyalats. Esta acció caritativa ha anat desapareixent, però n’ha quedat l’essència festiva.
Tant és així que, al municipi del Puig, i des de fa ja dues dècades, amb motiu de la festivitat de Sant Pere, els seus festeros van pensar a acostar este plat als més joves. “Quina millor manera que fer-ho als mateixos col·legis”. Així ho relata Vicente Flores, més conegut com el Rosariero, un dels qui, junt amb altres clavaris, va impulsar esta iniciativa que es repeteix cada mes de gener. “En esta iniciativa, l’alumnat s’ho passa molt bé i nosaltres també, com a clavaris i pares”. Este projecte tan arrelat a la localitat té com a objectiu “donar a conéixer el nostre plat per excel·lència, els seus ingredients i les verdures de la nostra horta, la manera de cuinar-lo i que agafen la tradició festiva de celebrar Sant Pere”.
Els dos col·legis són Pare Jofré i l’Enteça, on el director d’este últim centre, Carles, assegura que “som una escola que cuida molt les tradicions valencianes i el nostre municipi viu esta festa d’una manera molt important. Per això portem els clavaris perquè facen la caldera, però enguany li hem donat una volta més i hem intentat portar altres tradicions que envolten esta festa, com són les albaes, la trencà de perols i els balls tradicionals valencians”. Continua dient: “els festeros i cuiners ens acosten tot allò que és la gastronomia valenciana, com este plat, i ens ho passem molt bé gaudint d’este dia tan festiu i d’una manera diferent de viure la festa, aprendre i ensenyar les nostres tradicions”.
Amb tot això, els veïns de l’Horta saben que entre els dos primers mesos de l’any, en algun moment, tastaran este arròs tan especial. Per això, les calderes són per a molts, en dies de fred, com una abraçada familiar, càlida i forta, que fa vibrar a qualsevol a les terres de l’Horta i deixa un molt bon sabor de boca.