De nou Paco, sempre Corell
L’Associació Amics de la Música de Meliana, seguint el programa d’homenatjar els artistes del poble, ha pensat en l’escultor Paco Corell (Foios, 1946) com a protagonista d’enguany. Abans d’ell han rebut aquest reconeixement Josep Rausell (1929-2025), en 2024, i Víctor Cardells (1938), l’any passat. Un acte públic que es celebra en distintes dependències municipals i que, el 27 de febrer (19,30h), tindrà lloc al Centre Cultural Rausell.
Una efemèride en què la localitat es bolca i guardona l’artista homenatjat amb una peça commemorativa de Rafael Mir, després de les paraules elogioses dels representants de l’Associació i de l’alcaldia, i de l’emotiu panegíric que li dedica un historiador de l’art de Meliana.
El professor de la Universitat de València Albert Ferrer, en referir-se a Paco Corell, esmenta: “Esforç, superació, capacitat, mestria, creativitat, compromís o generositat són adjectius qualificatius de què fa gala Corell, qui modestament es defineix com un aprenent, una mena de teloner en constant progrés, sobretot en comparar-se amb aquells a qui admira i reconeix com insuperables en el seu ofici: Chillida, Oteiza, Ibarrola, Chirino…, potser també Ugarte de Zubiarraín, de la seua mateixa generació.
Una lletania d’aptituds que aquell estudiant de metall modèlic de Jesuïtes anà consolidant de la mà d’un compromís social inquebrantable, progressista i d’esquerra, indissociable a la seua particular visió del món, des del més proper de l’Horta fins el més llunyà de caire (inter)nacional a través de l’amistat, l’estima i l’educació. Els tres pols que segueixen motivant i servint de guia inconfusible a un ciutadà de a peu sense plecs ni vores (tal qual les seues obres, ben perfilades i polides, absents de rebaves), clar i directe que no necessita alçar la veu per a ser escoltat i respectat en la seua sòlida argumentació plenament fidel i conseqüent amb la seua idiosincràsia”.
En definitiva, l’homenatge a Corell és també el dels pobles que l’han vist nàixer, créixer i madurar: Foios i Meliana, sengles localitats que, per voluntat de l’escultor, custodiaran el seu llegat artístic en el futur. Un acte de generositat que, per si sol, justifica amb escreix ser distingit públicament per a orgull dels seus conciutadans.