TOT TÉ UNA EXPLICACIÓ

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

Meliana, un poblet totalment agropecuari fins 1860, aproximadament, deixà de ser-ho a poc a poc des de la instal·lació al seu terme de Mosaicos Nolla. L’empori fundat per Miquel Nolla entre les terres de conreu i l’alqueria de la seua dona, Joana Sagrera, on arribaren a treballar alhora com assalariats uns 1.300 proletaris mentres la seua selecta producció de mosaics multicolors bastia el mercat espanyol i s’exportava pertot arreu. Anys de glòria, també de conegudes misèries, que va estendre’s durant vora de mig segle.

Aquella moderna indústria [vegeu la imatge de capçalera], a més de pionera, de productivitat a gran escala, que es fonamentava en un departament de disseny força innovador, capaç de traure-li totes les possibilitats al dibuix i el color, plasmats en infinites plantilles reticulars que -a mode d’enginyosos tapissos geomètrics- enriquien sobre manera l’excels catàleg de mosaics en combinacions gairebé impossibles d’una qualitat superlativa, no cap dubte que necessità d’artistes dotats d’una gran imaginació, no exempta de perícia.

En iniciar-se el segle XX, anys més tard de faltar el fundador -capaç de traure de visita al seu empori fabril al mateix Amadeu I de Savoia en 1870-, els seus hereus acabaren per perdre les patents que havien fet famosa a la nissaga en mig món en benefici d’alguns membres del patriciat capitalí, encapçalats per Tomàs Trenor Palavicino, un nou accionariat -de què la nissaga formà part minoritàriament- que seguí fomentant la producció de tan selecte producte fins que les instal·lacions passaren a la multinacional suïssa Gardy, i, amb elles, també la fabricació, des d’aleshores basada en productes elèctrics de porcellana.

 

[V. Climent, Cartell de l’Exposició Regional Valenciana, 1909]

 

L’horta de Meliana seguí comptant amb una empresa de grans dimensions i nombrós personal en qualitat d’obrers, mentres el poble no deixava de créixer a recer d’una indústria tan potent. Així fins que, entre 1920 i 1921, dues noves fàbriques s’estableixen en el propi poble: La Azulejera Valenciana i Mosaico Nolla SA, la primera propietat de l’emprenedor tauleller Bernardo Vidal, veí d’Onda, la segona del grup accionarial esmentat adés, ara representat per Tomàs Trenor Azcárraga, propietari de les patents de Nolla i necessitats d’una nova instal·lació per transformar-lo en hidràulic.

Sengles indústries confrontades i separades pel trenet impulsat per Navarro Reverter (actiu des de 1894) acabaren per complementar la de Gardy. En conseqüència, tres fabriques de fust que necessitaven de centenars d’operaris per al seu òptim funcionament. Però no només de mà d’obra més o menys qualificada, doncs, tant com la força de treball i tecnologia punta, es feia peremptori disposar d’experts gabinets de disseny en ser empreses fonamentades en la constant innovació artística de les seues respectives produccions.

 

[La Azulejera Valenciana i Mosaico Nolla, SA (maqueta, JVRR)]

 

A tall d’exemple, només calia retrotraure’s als exitosos i celebrats dissenys de la Nolla primigènia, i, més avant, a la seua continuïtat amb altres amos, precisament quan l’autor del cartell anunciador de l’Exposició Regional Valenciana de 1909 (de caràcter nacional a l’any següent) era un artista resident llavors a Meliana, Vicent Climent Navarro. Qui, en executar-lo, no oblidà representar el mosaic que es feia a la fàbrica gestionada pel I marqués del Túria, un dels principals impulsors del magne esdeveniment esmentat. Tampoc caldria oblidar, res més lluny de la realitat, el naixement del Círculo Artístico Instructivo de Meliana en 1917, curiosament entre el funcionament de Nolla/Gardy a l’horta i La Azulejera i la nova Nolla al poble, fàbriques que necessitaven comptar amb personal perit en el dibuix i el disseny, fonamentals per a encarar amb èxit les noves aventures empresarials, taulelleres i musivàries segons el cas.

[F. Coret, ‘La iaia’, 1909, i Reglament del Círculo Artístico Instructivo de Meliana, 1917]

 

En eixe ambient fabril -en què la incorporació de la dona resulta fonamental- és on s’enquadren els primers artistes nascuts a Meliana i formats a València: Coret, Benlloch, Rausell i Cardells, alguns dels fundadors del Círculo, alhora que professors seus en moments puntuals, dedicats a fer classes de dibuix als veïns interessats, a més de potenciar activitats d’elevat signe cultural com mai no s’havia vist. Independentment de la presència d’altres artistes forans en aquestes fàbriques, més o menys coneguts, és clar que es necessitaven més treballadors que dominaren els rudiments bàsics del disseny com a base imprescindible dels mostraris.

Mentre que la població creixia demogràficament al ritme de la indústria d’arrel artística i s’eixamplava en el seu urbanisme, molts dels seus proletaris que anaven a torns feien de llauradors quan lliuraven i disposaven de dues fonts d’ingressos, les fabriques no deixaven d’inundar el mercat de la construcció amb produccions originals, i l’ambient cultural local assolia un prestigi mai conegut fins aleshores.

[Obrers de Gardy, ca. 1915, i de La Azulejera Valenciana, ca. 1920]

 

Transformades aquelles empreses o desaparegudes des del segon terç del segle XX -només queda dempeus una bona part de l’antiga Nolla a l’horta de Meliana, amb altres accionistes i diferent producció-, aquesta localitat no ha deixat de ser bressol de nous artistes (inter)nacionals. Entre els més coneguts -per no citar-los a tots, ni als més joves- Josep Rausell i Pepe Biot (Fills predilectes), Benjamín Biot, Álvaro Beltran, Víctor Cardells, Vicent Cortina, Enric Ruiz, Joan Cardells (a qui la Reial Acadèmia de BBAA de Sant Carles li dedicarà aviat un homenatge pòstum), Manolo Fuster, Paco Corell, Josep Arnau Belén, Vicent Bayarri de la Paz, José Antonio Orts (recentment nomentat acadèmic per la institució abans esmentada) o Lluïsa Beltran.

En realitat, si tot té una explicació, no cap dubte que la conjunció agrària amb la industrial i comercial és la que ha anat vertebrant des de la segona meitat del segle XIX una societat com la de Meliana, progressivament oberta als reptes i desafiaments dels nous temps en comptar amb una àmplia nòmina d’emprenedors i professionals de diversa índole i, alhora, amb un selecte nombre d’artistes, sense oblidar-nos d’altres col·lectius de caire cultural en qualitat de músics i escriptors de relleu.