ÀLEX DEVÍS PRESENTA A MELIANA EL SEU DARRER LLIBRE

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

He d’agrair a Maria Eugènia Mainz el fet d’assabentar-me que el seu fill és escriptor en un de tants cafés matiners al Gurugú de Meliana. Només coneixia d’ell que havia estat una promesa futbolística, que era advocat i pare de família, a més de viure en una localitat del Camp de Túria. Tanmateix, conéixer-lo en persona vingué a confirmar-me el retrat que de la seua persona m’havia anat fent, corroborat per la lectura de les seues dos primeres obres.

Àlex Devís Mainz va nàixer a València en 1984, no obstant això, ha estat un veí més de Meliana fins que, en edat adulta decidí establir-se a l’Eliana. Una “M” és l’única lletra que, des d’aleshores, s’interposa entre les dues localitats, precisament la que fa tretze en el nostre alfabet i es troba al seu bell mig entre les vint-i-sis que el composen. Només una coincidència, una casualitat? Després intentaré respondre si és així amb els seus propis arguments literaris, encara que manipulats per mi.

Tornant als seus orígens, Àlex pertany a una nissaga molt coneguda a Meliana, amb M, els Mejicanos. Família ben popular per ser el bressol de llauradors de soca-rel, grans esportistes, assenyats docents pioners en l’ensenyament del valencià, professionals liberals o servidors públics; en definitiva, una parentela treballadora que, diàriament, intenta sobreviure pacíficament i amb trellat a les circumstàncies i els imponderables que presenta la vida quotidiana. Aquella que ens guia i ens permet desenvolupar unes determinades trajectòries en benefici propi i, també, col·lectiu.

El viarany del nostre protagonista es forja a foc lent en el CP Mediterrani i l’IES La Garrigosa, com el de tants xiquets i joves de la seua generació, és a dir la X, i, per descomptat, al carrer de Cervantes del poble, assolint el seu cim a la Facultat de Dret de la Universitat de València, on es va llicenciar i cursa el seu doctorat a hores d’ara.

De menut, pren l’hàbit lector de Maria Eugènia, la seua mare, i la seua afició al futbol de Paco, el seu pare. Esport que practica, però com ell mateix confessa sense embuts, en ser sovint comparat, recurrentment en diríem, amb el seu progenitor (un dels ídols del futbol comarcal dels anys ’80 del segle passat) persevera més en estudiar lleis i enfrontar-se a tribunals de justícia defensant causes per guanyar que no pas córrer la banda per a centrar o fer gol. La qual cosa el modela com a expert jurisconsult i li permet establir-se a València on atendre a la clientela.

Persona desperta i encuriosida, alhora que àvid lector, al temps que forma una família i, com dèiem, s’estableix a l’Eliana, el cuquet de la literatura fa temps que li ronda pel cap. Una afició que el condueix a anar escrivint relats a la recerca d’un estil, d’una personalitat recognoscible que necessita seguir cultivant-se mercès al domini del vocabulari, de la gramàtica, de les expressions col·loquials i cultes… En definitiva, de les eines pròpies de l’escriptor, del lletraferit que porta dins, fins el dia que pogué publicar en condicions el producte destil·lat de la seua desbordant imaginació en format de llibre.

Perseverant com és, la seua fidelitat militant a l’escriptura quan disposa de temps lliure -d’un temps que inevitablement ha de prendre del seu oci, de la son en ocasions i, inevitablement, del que li dedica als seus com a pare de família-, li va permetre publicar per fi la seua primera obra, Si la casualidad lo permite. Historias de ciencia, amor y brotes psicóticos (Ediciones Hidroavión, 2018), setze relats breus hilarants, amb altres tantes històries entre trepidants i certament distòpiques en ocasions farcides de sorpreses, que la converteixen en una mena de termòmetre literari d’un lletraferit en plena ebullició i, alhora, metamorfosi creativa per a un dia assolir la seua maduresa comunicativa.

Tornant al principi de la dissertació, és casualitat que la diferència entre ambdues “eliana” hi haja una M just enmig de l’alfabet? Ho és encara més que Àlex visca entre totes dues localitats? Si a la “M” li afegim la “X”, procedent de la generació a què pertany, significa la lletra certa incògnita per resoldre en la seua ment inquieta? I si aquest dubte latent cal buscar-lo en la nomenclatura del carrer en què l’autor es crià, Miguel de Cervantes, el lletraferit castellà per excel·lència? No es tracta de buscar-li tres potes al gat -en tot cas, que cadascú extraga les seues pròpies conclusions-, simplement d’intentar interpretar literàriament la personalitat creativa d’Àlex Devís.

Un servidor, des de la seua condició de lector, els recomana vivament la lectura de la seua obra prima com a deliciós entrant per a degustar la novel·la que avui presenta al Café Gurugú, i de la que parlarà in extenso: Ofensiva (Libros Indie, 2025), un llibre de 311 pàgines, “mordaç i profund sobre la identitat, la memòria i la resiliència davant les jugades més cruels de la vida”.