Anys 50: La importància de les ramaderiesen en la neteja dels barrancs

Parlem amb els majors del lloc, abans els barrancs no estaven bruts, no hi havia vegetació ni canyes

L’orografia requerix d’un estudi exhaustiu per a comprendre el relleu d’una regió. L’Horta, amb les seues séquies i els seus camins pecuaris; la seua mar, els seus solars i els seus cultius; la seua aroma i els seus barrancs.

D’això últim escrivim este mes, sense voler, coincidint amb el primer aniversari de la fatídica Dana del 29 O, però en este cas mirarem els barrancs de L´Horta des d’una altra mirada, si cap, més amable o històrica, centrant-nos en el barranc del Carraixet.

El seu naixement se situa en la localitat de Gátova, arreplega aigües de la vessant sud de la Serra Calderona i desemboca en la mar Mediterràni exactament en el municipi d’Alboraia. Si bé el seu camí a L’Horta Nord se centra en les localitats d’Alfara del Patriarca, Vinalesa, Foios, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera i Tavernes Blanques, i en este compendi de municipis, el Carraixet es mostra quasi sempre sec o amb poc caba, el seu pas per algunes poblacions es diferent,  retrocedirem en el temps, com era el barranc i qui s’encarregava de mantindre’l?

Abans d’existir com a tal la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), els barrancs, i en este cas el Carraixet, al seu pas per Alfara, Vinalesa i Foios (un dels trams amb més acumulació de rajoles i elements de construcció) va anar canviant el seu llit.

En els anys 70, en la zona, hi havia fàbriques de rajola i taulells que, d’alguna forma, deixaven allí les seues restes (ralojars) i esta mateixa acció humana va fer que es creara un mur, que va provocar que es desviara, d’alguna manera, la seua ribera per la part d’horta de Foios.

També les mateixes fàbriques de diversos municipis buidaven les seues restes en el barranc i va fer que el barranc, poc a poc, anara modificant per l’acció humana el seu recorregut natural.

Experts en història asseguren que “per dins del barranc hi havia una senda que arribava des de L´Horta Nord fins a la localitat de Bétera. Veïns de la localitat d’Alfara del Patriarca recorden que “en el mateix barranc hi havia un camp de futbol”.

Continuant amb la pregunta de com es netejaven els barrancs fa dècades, la resposta és més o menys clara “el barranc està ara brut perquè la gent ara l’utilitza com a abocador particular, abans la gent no es canviava de mobles com ara cada tres o quatre anys, ni es tiraven cadires ni taules; ni els frigorífics o llavadores; senzillament no es tirava res; en entrar la societat de consum és quan es veu incrementant este tipus d’objectes en el barranc. A part d’això, abans hi havia una norma estricta, i és que cada tres anys es pegava una ullada al barranc i es veia si s’havia de comptar amb pasturatge perquè es menjara la vegetació. I així era. Existien els ramats, els pastors i els bous”, recorda un veí ancià de la zona “he arribat a veure bous de la ramaderia de Vicente del Puig en el barranc menjant la vegetació. Tots ells ens ajudaven a netejar-ho”.

Activitat regulada

Quan el barranc estava brut “es comptava amb les ramaderies dels municipis”. Els historiadors relaten que “abans les carnisseries tenien en els seus corrals per als animals i en determinats moments tots ells portaven als seus animals i es netejava el barranc” i recorda que “en Alfara van arribar a haver-hi quatre ramaderies, fins i tot existia també un corral municipal per al bestiar”.

La Confederació atorgava els permisos temporals “per a pasturar i així funcionàvem”. D’altra banda, el barranc també ha canviat la seua vegetació. Amb el pas del temps ara es veuen podes de jardins, o males herbes que “ni tan sols la ramaderia ara es menjaria”.

Per tant, els tres punts a destacar en la neteja dels barrancs són: no s’embrutava, el pasturatge i espècies comestibles per als animals.

Cal destacar una part molt important dels barrancs d’ara: les canyes. “Antigament els barrancs no tenien en les seues faldes ni en les seues aigües tantes canyes. Les canyes s’utilitzaven per a l’horta (per a les tomaqueres de canyes i tenien mil usos per a la vida quotidiana per exemple per a fer barraques i alqueries). No obstant això, ara en el Barranc del Carraixet existix molta protecció no es pot accedir a ell amb facilitat, s’ha fet més difícil per als veïns i òbviament s’han marcat senyals de perill segons quins trams”.

Durant estos mesos i setmanes l’Ajuntament de València va publicar que assumirien ells la neteja del barranc del Carraixet pero els diversos ajuntaments que envolten al barranc pressionen el CHJ perquè faça els treballs necessaris per a netejar la vegetació, brutícia i altres residus que l’obstruïxen, tant és així que a l’ajuntament d’Almàssera ha arreplegat prop de mil firmes dirigides a la CHJ perquè el netegen.

Els alcaldes de la zona veuen necessària esta actuació davant la previsió de pluges dels pròxims mesos. Una actuació de neteja que abans es feia de manera natural amb animals, i ara depén de l’administració.

Els barrancs són part del terreny de l´Horta i del secà i és de gran interés mantindre’ls nets i cures per a evitar el que a molts ens dol recordar.