AQUELARRE
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
El que es veía vindre ha succeït. No feia falta ser perspicaços. La Vuelta ha finalitzat amb més pena que glòria en la seua 80a edició, però potser ha tingut més repercussió que cap altra anterior per un motiu: l’entusiasta mobilització propalestina. Un clam social internacional que ha anat prenent cos a Espanya a mesura que la cursa avançava al ritme que els esdeveniments en Gaza segueixen agreujant-se per a vergonya del món.
Una qüestió que avui ha acabat d’esclatar a Madrid, però que demà pot fer-ho en qualsevol altra especialitat esportiva i en un altre lloc del planeta. La mateixa insensibilitat que ha tingut l’organització al convidar a un equip israelià, fent propaganda ostensible del seu país en els mallots, la poden tindre a partir de demà altres entitats i institucions esportives (inter)nacionals. Un problema que pot evitar-se prenent les mesures adients, cosa que -com s’ha denunciat recurrentment- no es va fer amb l’Eurovisió, canviant de tema. Amb Rússia sí i amb Israel no? A quin sant?
El govern celebra el clamor del poble en consonància amb les mesures que ha posat en pràctica des que condemnà el genocidi i reconegué l’estat de Palestina, el PP segueix sense condemnar la masacre humana i material, nega el genocidi, acusa al govern d’instigar la repulsa pública i, com a remat, un alt representat seu es fotografia a Madrid amb l’equip ciclista israelià.
Perquè si Feijóo és menyspreable en aquest sentit, com en tants altres, el que estan fent a diari Díaz Ayuso i Martínez Almeida és per a plorar per la insensibilitat manifesta i inhumanitat que representen envers el patiment d’un poble massacrat durant vora de dos anys. Clar que d’ells poc es pot esperar, sobretot de la presidenta madrilenya sobre la que pesen 7.291 ancians morts de qualsevol manera en les residències de la seua comunitat a conseqüència de la COVID. Tanmateix, la dona continua la seua escalada sense fi no es sap ben bé cap on apostant fort per González Amador i posant entre les cordes a tot un fiscal general, amb la connivència necessària del jutge Hurtado, retratat en la declaració de Rajoy en el context judicial de la Gürtel. Això per no parlar de la defenestració de Casado. Qui dona més!
¿Què ha de passar més en aquest malaurat país perquè aquesta gent sense cap escrúpol deixe de ser votada per pura incompetència i, el que encara és pitjor, negligència, rancor i odi?
Prenem bona nota com a ciutadans lliures perquè en aquest país no pot seguir perpetuant-se aquesta mena d’aquelarre, confós per mèrits propis amb l’ideari dels ultradretans, si és que els seus principals protagonistes no els superen en les seues accions reprovables, si més no delictives en algun cas concret.