CONTRA EL SENTIT COMÚ I ALGUNA COSA MÉS
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Feia temps que no em trobava tan contrariat com ara, després d’assabentar-me que vuit enormes pins pinyoners de la urbanització Brezo-Nova Canet, a la platja de Canet d’En Berenguer (lloc en què estiuegen nombrosos veïns de l’Horta i del cap i casal), van a ser cruelment tallats perquè així ho va decidir en assemblea la comunitat de propietaris. Un complex d’uns 800 apartaments en què només 60 vots s’imposaren a 40 dels veïns que s’oposaren a la dràstica mesura. La resolució final d’un punt del dia que proposava la tala de l’albereda privada, però inicialment pública, plantada fa vora de mig segle en el que fou en origen Nova Canet, la incipient urbanització de la marjal de la localitat del Camp de Morvedre que comptà amb aquest tipus d’arbre en les principals avingudes i carrers.
Aquella decisió municipal, alhora que es plantaven aquestes pinades tan característiques (avui en decliu, més encara si es fa efectiva la mesura assenyalada) singularitzà sobre manera la nova zona residencial vora platja, fins el punt que els arbres -almenys els que queden- han anat creixent fins desenrotllar excepcionals troncs, branques i copes que són una delícia per a la vista i un goig per als sentits, sobretot una mena de refugi climàtic a manera d’oasi on quasi tot és asfalt, formigó, rajola i ciment.
La cosa és que l’Ajuntament de Canet d’En Berenguer va emetre un informe en què considerava que, en no ser una espècie autòctona ni de valor afegit, la comunitat quedava lliure de decidir sobre el seu futur, Oblidant premeditadament -o per pur desconeixement dels actuals funcionaris municipals, ves a saber- que fou el propi consistori qui promocionà la seua plantació amb motiu de fer atractiva la promoció de vivendes residencials i apartaments, amb l’enriquiment superlatiu dels amos dels terrenys, reconvertits en sucoses parcel·les fins avui mateix. Però encara és pitjor que en l’actual situació d’emergència climàtica (vegen si no l’onada de calor en què estem immersos, una més i cada volta més freqüents) el consistori mire cap a una altra banda i deixe les mans lliures a la comunitat esmentada per a tallar-los quan estime oportú, com es va aprobar al mes d’abril proppassat.
Crec, ja ho he manifestat en més d’una ocasió a través dels mitjans de comunicació, que la radical decisió presa és la més roïna de quantes podrien haver-se pres, per quant es pot privar no només al veïnat de Brezo-Nova Canet sinó a la comunitat que habita l’indret d’uns arbres monumentals perfectament incorporats a la vida quotidiana, els quals protegeixen les persones, purifiquen l’ambient, eviten els rajos ultravioletes del sol abrasador i esdevenen cau d’esquirols, d’aus, rèptils menuts i insectes formant part d’una mena de naturalesa domesticada a l’abast de tothom.
Pense que encara s’està a temps perquè la decisió de tallar els pins no es porte a efecte quan acabe la temporada estiuenca, ni tampoc abans. Tot depén que la junta rectora de Brezo-Nova Canet reconsidere la mesura i que la seua preservació puga ser compatible amb les necessitats diàries de veritable calat de l’esmentada comunitat de propietaris. La imaginació al poder de la mà del sentit comú, sens dubte.