Conxa García: “El que resta de legislatura vull fer el mateix que he fet en els últims 22 anys: treballar per millorar el meu poble”
Conxa García porta 22 anys al capdavant de l’Ajuntament de Picassent, tota una vida on ha vist com ha anat canviant la població i també l’administració.
Pregunta: Amb més de 20 anys al capdavant de l’ajuntament, com ha canviat el municipi en estes dècades?
Resposta: Ha canviat el poble, el món i la vida. En dos dècades Picassent s’ha transformat. Té un 40% més de població que llavors i ha crescut molt en servicis, instal·lacions i cobertura pública. Hem aconseguit que Picassent siga un referent per a empreses que es volen instal·lar, famílies que volen viure o visitants que veuen el nostre terme el més atractiu.
Pregunta: Ara que som pròxims al 25N, ens agradaria que ens parlara d’un assumpte que ha canviat; la manera de treballar en igualtat i el seguiment que es fa a una dona víctima de la violència masclista. Explique’ns com era abans i com ha evolucionat.
Resposta: Socialment i des de les institucions s’ha fet un pas important. A Picassent des de la regidoria d’Igualtat es treballa molt en l’assessorament i acompanyament de les dones; als centres educatius es fa prevenció, amb campanyes, amb xarrades, amb professionals, amb recursos… Però encara cal treballar més i millor perquè la violència masclista desaparega de la nostra societat.
Pregunta: Tornant a l’actualitat de la localitat, en què s’està treballant més?
Resposta: Actualment hi ha inversions molt importants a punt d’executar-se, com la reforma integral de l’edifici del poliesportiu municipal, on també es construirà una nova pista coberta. Obres que començaran l’any vinent. També acabem d’adjudicar el nou contracte de recollida d’escombraries i neteja, que suposarà una millora importantíssima d’estos servicis. També s’està fent un gran esforç en la nostra oferta cultural per a totes les edats i continuem reforçant l’àrea social, on cada any es dona més cobertura a diferents col·lectius. En definitiva, busquem augmentar la qualitat de servici públic de l’única institució que està a peu de carrer, els ajuntaments.
Pregunta: Quina és la seua assignatura pendent com a alcaldessa?
Resposta: El que més costa és reduir la càrrega burocràtica per a fer les coses. Cada vegada costa més fer realitat qualsevol iniciativa i això per a les administracions és un llast important. Aquesta situación la solventem buscant fórmules de tota mena per a fer més coses i millors.
Pregunta: En els últims anys s’han viscut situacions molt complicades: la pandèmia i la barrancada del 29 d’octubre de 2024, quines lliçons creu que hem aprés com a societat? I vosté com alcaldessa?
Resposta: Les situacions esmentades són situacions que han posat a prova la vulnerabilitat que tenim com a societat. A mi m’han demostrat l’important que són els servicis públics per a gestionar amb fortalesa qualsevol adversitat.
L’altra conclusió que extrac és que estem envoltats de gent bona i que en situacions excepcionals eixa actitud col·lectiva és fonamental.
Pregunta: En el que resta de legislatura quin és el seu full de ruta?
Resposta: Vullc fer el mateix que he fet en els últims 22 anys: treballar per millorar el meu poble, escoltar les inquietuds i problemes de la gent i barallar allà on puga per a tindre recursos econòmics per a Picassent.
Pregunta: I quines són les principals inquietuds que li traslladen els seus veïns i veïnes?
Resposta: Em traslladen que cal millorar la freqüència del metre, que el Centre de Salut s’ha quedat xicotet, que és necessari un Centre de Dia, que l’Institut comença a tindre problemes de massificació… Situacions per les que em tinc que barallar amb la Generalitat, ja que en la gran majoria d’estos problemes depenen d’aquesta administració.
Pregunta: El panorama polític travessa una època convulsa, quins pensa que han sigut els principals canvis en estos anys?
Resposta: A mi m’agradaria diferenciar el panorama polític de la política local. En el primer es busca el titular del dia i desgastar al de davant. En la política local es gestiona al carrer, perquè el que paga els impostos que tu gestiones ho veuràs en el mercat, en l’ambulatori, en el bar o en el poliesportiu. Eixa proximitat fa que no tinga res a veure amb el que veiem en les pantalles.
Pregunta: Enfront de la desil·lusió de la població cap a la classe política, què els traslladaria?
Resposta: Jo voldria traslladar que tingan esperança. Que creguen en el progressisme com l’única cosa que canvia les coses sense utilitzar la por o l’odi. Al final algú ha de gestionar això que és de tots, i que si no els triem entre tots s’encarregaran els poderosos de conservar i augmentar el que tenen sense comptar amb els que menys tenen. Així portem uns quants segles, encara que em sembla bé que s’exigisca molt als representants públics.
Pregunta: Per a acabar, se sent amb ganes de presentar-se a les següents eleccions?
Resposta: Em sent amb moltes ganes de continuar treballant. He aprés que és més eficaç l’esforç en l’immediat que esperar al que vinga.

