Curiositats dels cementeris de l’Horta
El mes de novembre sempre ve marcat per la festivitat de tots els Sants. Enguany, ja celebrada.
Des de la redacció del Meridiano s’ha realitzat un recorregut històric per a visitar i conéixer un poc més de prop els Camps Sants més emblemàtics de la comarca. No sols per el seu esplendor de làpides, flors i mausoleus, sinó també perquè alberguen veïns que d’alguna manera
han sigut il·lustres per al municipi i fins i tot per a tot el país.
La primera parada ha sigut en el cementeri municipal de la localitat de Paterna que només amb el seu nom destaca ja en si per ser conegut per la seua zona de l’El Terrer, emplaçament d’un camp d’afusellament durant la dictadura franquista i lloc de memòria històrica
Cada làpida, cada ram de flors, cada mausoleu amaga històries de vides, però bé és cert que en este Camp Sant també compta amb un dels actors més estimats d’Espanya, ja enterrat fa dècades, Antonio Ferrandis, l’etern Chanquete de la sèrie televisiva ‘Verano azul’. El personatge de televisió que va donar a conéixer el nom de Paterna en tota Espanya.
També allí es troba una persona coneguda, encara que no tant com l’anterior paternero, és Leoncio Badia (enterrador de Paterna i distingit a títol pòstum amb la insígnia d’Or de la Vila de Paterna 2024). Al mateix temps trobem la seua història i la de les víctimes d’afusellaments com Salvador Vaeria i Tomas Pla que finalment van ser exhumats.

En el municipi de Burjassot trobem en sepultura a Vicent Andrés Estellés, prestigiós escriptor valencià. En el seu municipi, el carrer fins a arribar al cementeri, també porta el seu nom i la població té una estàtua i fins i tot una ruta literària d’Estellés que recorre des del cementeri fins als carrers i places a través de 25 punts interactius. Amb l’ajuda d’un telèfon intel·ligent el visitant pot escoltar l’explicació referida en els principals llocs d’interés de la seua obra poètica. Menys conegut, però no menys important, es troba també l’etern artista valencià Carlos Sosa o l’actriu Teresín Fabra.
cem
A més, en el cementeri de la localitat de Torrent podem visitar la tomba de Balbino Benedí, capità d’infanteria. Els municipis de menys habitants tant de l´Horta Nord com de l´Horta Sud mantenen en els seus Camps Sants la mateixa tipologia de fa anys- Això sí, s’han modernitzat en obra, carrers nous o més àmplies; es cuida la jardineria i les làpides. Algun d’ells compten amb noves tecnologies com per exemple amb làpides a color, fotos inèdites del difunt, o fins i tot pantalles que fan un recorregut fotogràfic en vida del difunt en si.
Entre les curiositats, la localitat de Catarroja, abans de la Dana, es trobava immersa en la realització d’un inventari amb fotos diferents del cementeri. També curiós el cementeri de Manises on la tradició ceràmica es pot veure també en les seues làpides.
Els camps Santos són zones de culte, silenci i record, però també lloc on visitar veïns il·lustres i apreciar en les làpides el pas del temps on la ceràmica dona pas a les noves tecnologies.

