DARRERES PRESENTACIONS D’AIXÍ ENS VA (DE MAL)

Els dies 18 i 22 de novembre van tindre lloc les darreres presentacions de l’obra del nostre col·laborador Albert Ferrer, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i a l’Espai Cultural L’Escorxador d’Albalat dels Sorells, després de la seua primera presentació a Meliana, el 8 d’octubre proppassat. Només quedarà pendent l’acte a Xàtiva, ciutat on està radicada l’editorial Ulleye, en haver-se exhaurit gairebñe completament la tirada de 300 exemplars, entregats de forma gratuïta als assistents a canvi d’una donació econòmica a l’ONG Farmamundi, col·laboració anònima que anirà a parar en la seua integritat a enviar ajuda farmacològica a la població de Gaza.

Si a la Universitat de València hi van participar Francesc Bayarri, autor del pròleg, Antoni López Alemany, editor, i Joan Peris Lluch, com a responsable de l’ONG, a banda de l’autor del llibre; a L’Espai Cultrual L’Escorxador ho feren Ramon Ruipérez, membre de l’Associació Cultural El Portalet, i Juan Bautista Tormos, professor i investigador d’Albalat dels Sorells, acompanyant Albert Ferrer.

Com recentment escrivia Ferrer en una de les seues columnes al diari, titulada ‘Gaza ja no obri els telediaris, però res no ha canviat’: “ Sembla que, des que es signà l’armistici (que no és tal, parafernàlia diplomàtica a banda) a un balneari egipci i amb Trump com a mestre de cerimònia, els informatius han anat deixant de costat el genocidi israelià, fins el punt de no referir-se a ell des de fa setmanes, només algun apunt desllavassat entre les notícies que les respectives redaccions consideren de plena actualitat (…) Com dèiem, en aquell acte del passat octubre només hi van haver dos vencedors -confosos en un mateix: els mandataris nord-americà i l’israelià, malgrat l’absència del darrer. I un únic relat: el d’un succedani de pau capriciosament imposat des dels despatxos i per empresaris immobiliaris de l’entorn de Trump que, com no podia ser d’una altra manera, es manifesten proisraelians. De fet, després de l’acte protocol·lari seguiren les matances i els bombardejos (…) Els combois amb ajuda humanitària segueixen entrant a comptagotes, la destrucció és total i prou fan els supervivents en malviure de qualsevol manera sense serveis bàsics, sanitat ni educació, fulminats després de més de dos anys d’horror sistemàtic i implacable. Un drama que tindrà més capítols i no precisament esperançadors (…) la passivitat d’Occident no augura inversions solidàries deixant el meló obert perquè l’especulació campe pels seus respectes, clar està, instigada pel capital ianqui i l’aquiescència jueva. Interessats en seguir fent negoci de la desgràcia aliena sense tindre en compte els seus habitants indígenes, prèviament aplastats i deixats a la intempèrie (…) Poca cosa ens deixen fer a la ciutadania conscienciada, més enllà d’expressar obertament el rebuig a la barbàrie i de contribuir econòmicament en allò possible, encara que els queviures, medicaments, equipamens de subsistència… no arriben quan toca per l’estricte tancament de la frontera com a darrera mesura de força per ofegar la solidaritat internacional i controlar la seua dubtossísima gestió sobre el terreny”.

El llibre suposa una modesta iniciativa entre un munt de manifestacions de rebuig al genocidi i de recolzament als palestins, encara que aquesta injustícia retransmesa gairebé en directe durant tant de temps corre el risc de desaparéixer del tot dels mitjans de comunicació i, en conseqüència, insensibilitzar l’opinió pública, sobretot en arribar Nadal i, amb ell, la febre consumista que tot ho abasta