EL MESSIES
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Donald J. Trump volia fer història, entrar amb ple dret en ella, i ausades que ho ha aconseguit catapultat per la seua fortuna, agitada (i delictiva) vida sexual, cameos fílmics, realities, excentricitats i, com a colofó (almenys de moment) dues controvertides presidències en la primera potència del món mundial, amb el permís de Xina. La segona d’elles en estat incipient com a corol·lari d’un mandat que ja ha posat el planeta en el disparador. Un camí triomfal iniciat des que heretà la fortuna familiar i la feu créixer emparat en una personalitat polèmica com a poques, irresistible, autoritària, sense miraments de cap tipus, bròfec, capritxós i insensible. En poques paraules, inhumà.
El messies amb qui creu Netanyahu i els seus addictes i col·laboradors, però no el de la Bíblia sobre la que jurà el càrrec en dues ocasions als peus del Capitoli, la qual parla d’un altre tipus de redemptor ben diferent. Un messies a la mesura del genocida israelià, qui només pensa en el seu ego i en fer realitat la part de l’Antic Testament que parla de la terra promesa in extenso, aquella que abasta gairebé tot el Pròxim Orient començant per Gaza i Cisjordània. A la manera d’un Moisés rediviu que ha oblidat premeditadament la Fugida d’Egipte (llegiu l’Holocaust) i s’enfila -amb l’anuència del mandatari nordamericà- cap a la destrucció total de qui es pose per davant.
Ben mirat, dos dels anticrists més rellevants que ens ha tocat en sort patir, sobretot als palestins, condemnats des de fa vora de dos anys a la brutalitat més extrema, el genocidi a càmera lenta i la neteja ètnica davant la passivitat dels estats musulmans i, també, de l’Occident opulent emmirallat en el materialisme i buit de compassió i d’humanitat mentre en clau interna creix la (ultra)dreta més intolerant, nociva, racista i xenòfoga reivindicant la mentida sistemàtica per bandera i recolzant obertament individus com Trump, Netanyahu i, ja posats, Putin. El súmmum d’una situació tan dramàtica com límit, clar indicador que moltes coses no s’han fet bé i es continuen fent malament d’una forma mecànica, autòmata si se vol, on no hi ha lloc per a la reflexió ni la crítica sinó per a la víscera i una deshumanització flagrant, impròpia d’éssers exactament iguals a les víctimes de la desraó. Les quals poden ser demà unes altres en aquesta ruleta russa sense fi.