El Síndic de Greuges denuncia l’estancament ‘irresoluble’ dels servicis socials
Ángel Lluna critica la nul·la col·laboració entre Govern central i Generalitat en la reconstrucció després de la ‘barrancà’
Els expedients de queixes o reclamacions sobre servicis socials han sigut un any més, en 2025, els més nombrosos oberts pel Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, arribant esta vegada a un total de 1.900, la majoria relacionats amb el reconeixement i les ajudes de la dependència i les demores en la valoració de la discapacitat, d’acord amb l’informe anual del passat any presentat recentment per la institució.
En les dades d’este informe es constata que, a pesar que durant 2025 les queixes sobre la dependència van experimentar un lleuger descens, continuen sent el principal focus de reclamacions del Síndic i representen prop del 65% del total de les presentades en esta matèria i una mica més del 30% de la totalitat de les admeses a tràmit. En este sentit, es ressalta que “l’actual equip del Síndic de Greuges ha vingut advertint des del seu primer informe anual en 2020 dels problemes derivats del disseny del funcionament dels servicis socials en la Comunitat Valenciana, que obliguen a una doble valoració per part dels equips socials municipals i dels de la Conselleria”. Per la seua part, el propi síndic, Ángel Luna, ha lamentat que “no s’ha fet gens rellevant per a simplificar els procediments que estan estancant els servicis socials de manera irresoluble”.
Així mateix, durant 2025 el Síndic de Greuges va tornar a comprovar el problema que es genera cada vegada que arriben a la seua fi els contractes programa, subscrits per períodes quadriennals entre la Conselleria i els ajuntaments, que es provoca perquè les administracions locals no poden comptar amb plantilles estables, perquè la contractació de personal està subjecta a rebre la subvenció.
Damnificats per la ‘barrancà’
D’altra banda, el Síndic ha destacat que “el problema de la falta de coordinació entre administracions a l’hora d’atendre la ciutadania afectada per la Dana va ser una constant durant 2025, sobretot entre la central i l’autonòmica”. Així mateix, Lluna ha assenyalat que “eixa absència de col·laboració entre el Govern central i la Generalitat va dificultar l’avanç dels treballs de reconstrucció, perjudicant centenars de milers de persones damnificades”.
“Si alguna cosa ha vingut a demostrar, de manera palmària, el tràgic episodi de la Dana és que, en situacions de crisis, i sobretot en contextos de polarització extrema com els actuals, fallen els mecanismes de cooperació entre els diferents nivells de les administracions. No ha existit ni una mínima interlocució, en clau col·laborativa, entre l’Administració estatal i la Generalitat”, ha subratllat Lluna.
Davant la gravetat d’esta situació, el Síndic de Greuges va convocar en la seu de la institució una reunió de treball amb el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que va concloure amb la decisió d’obrir una queixa d’ofici per part del Defensor del Poble, dirigida tant al Govern central com al Consell, per a instar-los a posar en marxa la Comissió Mixta de Reconstrucció i Recuperació, i impulsar eixa imprescindible cooperació institucional. Finalment, tal comissió va acabar creant-se el passat 4 de febrer d’enguany, ni més ni menys que quinze mesos després de la ‘*barrancà’.
“Pèrdua de presència”
D’altra banda, l’Informe Anual 2025 del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, presentat per Ángel *Luna en Les Corts alerta de la “greu deterioració” de la relació entre les dos institucions, així com “del risc que suposen les reformes dutes a terme pel parlament autonòmic per a les institucions estatutàries”.
En l’últim informe anual que Lluna presenta dins del període ordinari del seu mandat, que conclou al desembre d’enguany, ha incorporat al document un balanç de la deriva de la relació institucional amb les Corts durant els set anys que porta en el càrrec, i de l’evolució dels principals problemes de la ciutadania en este mateix període de temps.
Ángel Lluna ha afirmat que, des que va assumir el càrrec en 2019, va oferir “diàleg i cooperació a les Corts per a enfortir la defensa dels drets de la ciutadania, però eixa disposició mai va obtindre resposta”. I ha afegit que “eixa desafecció prolongada s’ha agreujat notablement a partir de l’exercici de 2025, per la falta d’interlocució, la pèrdua de presènciaÁngel Lluna critica la nul·la col·laboració entre Govern central i Generalitat en la reconstrucció després de la ‘*barrancà’ en seu parlamentària i l’aprovació de reformes que reduïxen la visibilitat i el paper del Síndic com a defensor dels drets i les llibertats de la ciutadania valenciana”. El defensor també ha assenyalat que estos canvis obrin la porta a intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries, “posant en qüestió el marc de garanties previst en l’Estatut per a estos organismes”.