ELS EFECTES DE LA DANA SEGONS ARNAU BELÉN
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Demà no serà una jornada de celebració festiva en commemoració de la Diada del 9 d’octubre i no ho serà tant per causes exògenes (una meteorologia extremadament adversa des de fa un any) com també endògenes (la incapacitat manifesta del govern de la Generalitat per previndre algunes de les seues conseqüències més nefastes: le víctimes mortals). Un dia trist, presidit pel principal responsable del desficaci humà, que no ha parat ni un instant en mentir compulsivament, enredar i confondre els damnificats, els valencians i a la resta d’Espanya, que no és poca cosa.
Un president que viu una realitat paral·lela, obsessionat en fer normal l’anormalitat en una distòpia sense fi que l’ha fet el més impopular dels inquilins del palau de la Generalitat en un temps rècord. Prova fefaent de la seua manifesta incapacitat, de les seues amistats perilloses i d’una fugida cap enlloc que en res beneficien l’ambient polític, social, econòmic i cultural del país. En eixes estem quan en unes setmanes recordarem més encara el que va ocórrer el 29 d’octubre de 2024, per si no han estat suficients el munt de manifestacions de repulsa convocades des de la capital i els pobles de l’Horta Sud afectats per la catàstrofe. Un mes d’octubre fosc, negre com el tió.
Un context en què, a més de la multitud d’instantànies realitzades sobre el desastre des d’eixe dia nefast, artistes com Arnau Belén (Meliana, 1953) han representat en les seues pintures la magnitud del drama mitjançant un grapat de representacions, com a prova fefaent que el món de l’art no és insensible al patiment d’un poble abandonat a la seua sort per pura desídia.
Arnau Belén és un pintor de llarga trajectòria creativa, llargament premiada i contrastada personalitat creativa, que també ha dedicat les seues cabòries plàstiques a temàtiques candents com les que tenen a veure amb els efectes de la DANA i la brutal destrucció de Gaza. Drames humans, al remat, que mamprenen una nova dimensió des de la sensibilitat de la seua paleta i l’agudesa del seu ull crític. Un recorregut dantesc que ens interpel·la com a societat perquè mai no s’oblide del que és capaç una naturalesa rebolicada per efecte del canvi climàtic i uns polítics encabotats en mentir recurrentment i/o prendre decisions inhumanes, pròpies d’éssers humans depravats.
Seria potser interessant que aquestes incursions estètiques en què el pintor de l’Horta Nord treballa a hores d’ara gaudiren d’un recorregut expositiu pels nostres pobles, sobretot els més directament afectats per la DANA. Una forma d’exhibir la seua particular visió de les coses quan ambdós drames estan lluny d’estanyar, malauradament.