Els milions d’euros de la reconstrucció dels pobles afectats per la ‘barrancà’ del 29 d’octubre del 2024

El 29 d’octubre la força de l’aigua va arrasar poblacions, emportant-se la vida de 229 persones, carreteres, negocis, escoles, cotxes, vivendes, línies de tren i metre.

Recentment la Diputada provincial Reme Mazzolari en la seua visita a Brussel·les feia un repàs de les “dramàtiques xifres” que a la província de València la Dana havia deixat “més de 306.000 persones afectades, lamentablement, 229 persones van perdre la vida, i tres seguixen desaparegudes, amb uns danys materials que van aconseguir a més de 1.500 quilòmetres de carreteres, 138.000 vehicles, 11.242 vivendes i 10.000 ascensors. Els danys a la província es troben entre 17.800 i 18.000 milions d’euros, afectant greument el teixit empresarial i agrícola amb més de 275.000 treballadors afectats i 64.000 empreses que van patir danys directes”.

L’Horta Sud

L’Horta Sud és l’única comarca de la província que té els 20 municipis que la conformen afectats, en major o menor mesura. En conjunt, els ajuntaments han rebut fins ara, més de 922 milions directes del Govern, entre les ajudes per a la reconstrucció d’infraestructures i altres plans de recuperació d’instal·lacions municipals.

A més, les famílies i negocis de l’Horta Sud, segons dades facilitades per la Mancomunitat, han rebut 2.315,5 milions del Consorci fins ara, pels danys que van declarar. (data actualitzada de juliol)

Per matèries, els plans d’ocupació i contractació de persones per a ajudar en tasques relacionades amb la DANA ha suposat 14.194.975 euros, danys en explotacions agrícoles: 7.818.376 euros; reparació de camins i infraestructures agrícoles: 25.494.260 euros; agenda urbana / Instruments de planejament: 2.531.660 euros, plans dirigits a la població jove: 14.739.864 euros; reforç dels Servicis Socials: 2.687.293 euros i reconstrucció d’infraestructures: 831.008.640 euros.

Els municipis que més ajudes han rebut per la gravetat dels seus danys han sigut: Paiporta, Catarroja, Alfafar, Aldaia, Picanya, Benetússer, Massanassa o Sedaví.

Segons ha explicat el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José F. Cabanes, referent a l’ingrés del Govern d’Espanya als Ajuntaments “agraïm l’esforç del Govern per a donar un impuls decidit a la reconstrucció. El nivell de destrucció ha sigut tant en el cas de l’Horta Sud que no seria possible tirar avant sense esta injecció econòmica de més de 922 milions, a la nostra comarca, i tot el suport que suposarà la participació de Tragsa en la gestió dels projectes. Les xifres són impressionants i donen la mesura de la dimensió de la catàstrofe que hem patit a la comarca, on tots els municipis tenim afecció, amb un nivell més o menys elevat”.

Cabanes insistix “l’Horta Sud sempre ha sigut una comarca pionera en projectes i infraestructures, gràcies a l’esforç i la iniciativa d’ajuntaments de tots els colors, i a les propostes i reivindicacions del moviment associatiu. L’impacte d’esta Dana en el nostre territori va posar en perill esta situació de benestar i tota una sèrie de servicis públics creats per a la ciutadania a base de molta faena. De fet, els diners que els ajuntaments hem rebut per a reconstruir infraestructures revela el volum del destruït. Encara que sabem que l’execució de tots estos projectes durarà alguns anys, esta injecció econòmica ens garantix que podrem tornar al punt de partida i, també, que no tindrem una comarca de dos o tres velocitats, que era una de les preocupacions de la Mancomunitat de l’Horta Sud”.

Generalitat

Per la seua part la Generalitat Valenciana va aprovar el pressupost per al 2025 on s’incorporen 2.364 milions d’euros específicament destinats a la reconstrucció després de la riuada, “constituint la primera vegada que un pressupost autonòmic ha d’afrontar una catàstrofe d’esta magnitud sense suport financer extraordinari de l’Estat”, va explicar la Consellera d’Hisenda, Ruth Merino.

Al marge d’eixa partida específica per a la recuperació, la titular d’Hisenda ha destacat el “extraordinari esforç en el pressupost ordinari per a garantir una reconstrucció eficaç i, al mateix temps, la millora dels servicis públics en tota la Comunitat Valenciana”.

A eixe import se suma també que el mes de juliol passat des del Govern d’Espanya, la ministra portaveu, Pilar Alegría, va comunicar que s’havia concedit permís al Govern de la Generalitat Valenciana per a realitzar una operació d’endeutament per una suma de 1.816 milions d’euros. Este capital es destinarà a les labors de reconstrucció en les localitats que van ser perjudicades per la dana.

Per part seua, la Diputació de València ha destinat més de 157 milions d’euros per a pal·liar els danys de la Dana, incloent-hi ajudes directes de 20,6 milions per a ajuntaments en contractació de personal i mobiliari urbà, i altres 865.000 euros per a la renovació del clavegueram. Les inversions també inclouen la reparació de carreteres i ponts.

Gestió de les ajudes

L’alcaldessa de Xirivella i presidenta de la FVMP, Paqui Bartual, afirmava la setmana passada que “hem sol·licitat al Govern d’Espanya la simplificació en la contractació administrativa i l’habilitació legal de contractació d’emergència per als municipis Dana, perquè quan es tracta de reconstruir, la burocràcia no pot ser un mur. No podem tindre els fons i no poder utilitzar-los a temps. Si no reclamem això, l’efecte serà contrari al pretés, ja que no sols ens veurem obligats a retornar els diners, sinó també els interessos. Això és un contrasentit. En lloc de disposar d’ajudes, ens trobem amb un problema, ocasionat un perjuí econòmic important per a les arques municipals”.

Bartual insistix “és imprescindible per a la recuperació dels ajuntaments, la suspensió immediata de les regles fiscals que permeta afrontar amb eficàcia els ingents gastos derivats de la reconstrucció, de manera que facilite la seua gestió financera. Les regles fiscals no poden ser una llosa que impedisca reparar ponts, camins, vivendes i servicis bàsics, per això el Govern d’Espanya ha de regularitzar que els governs locals puguen destinar el seu superàvit a inversions financerament sostenibles en els anys 2025 i 2026, o fins i tot amb vigència indefinida. No podem continuar demanant miracles als equips municipals. Fa falta gent, fa falta mitjans, fa falta suport real.