Els oficis desapareguts de l’Horta: un viatge al treball de fa 50 anys
Serens, fematers, ebanistes i pregoners: així era el dia a dia als pobles
Si giràrem la vista arrere uns 50 anys en tota la comarca de l’Horta, veuríem tot el que ha canviat i quant. Per a bé i per a mal; per als moderns i per als nostàlgics. Però si parlem de treball i oficis, veuríem que la manera de viure, la industrialització i la manera de comportar-nos a nivell social, comporten, per si soles, una revolució.
Tota l’Horta, com el seu nom indica, és una comarca de camp, de terra, d’hortalisses i fruites; de unió de municipis mitjans a través de sendes i camins; així com d’una societat acostumada a treballar en equip.
Fa mig segle l’Horta era una comarca en la qual destacaven treballs que actualment no existixen i que estaven lligats al camp. Els agricultors amb els seus cavalls treballaven la terra, ara les màquines han guanyat quasi la totalitat d’este espai. També el segador, era una persona important per a seleccionar i treballar les restes de la sega. Hui dia este labors i altres es realitzen amb màquines.
Si ens endinsem en com era la vida quotidiana d’estos municipis, destaquen en el seu dia a dia, segons veïns de Meliana i Puçol: “la figura de l’aiguader, persona que portava aigua fresca a les cases, sovint a coll; o el afilador, que si bé encara hui dia es pot veure a algun quan gira el vent pels carrers de Vinalesa, Alfara o Foios, però ningú l’espera ni saca els seus ganivets”. Només la música de l’harmònica fa que la nostàlgia apunte en els sentiments. “Abans s’arremolinava la gent al voltant d’ell”, recorden.
El seré, personatge irrecuperable, era aquell que vigilava els carrers, obria les portes grans a la nit, avisava de l’hora, tancava portals i s’encarregava de la seguretat veïnal. Ara, les alarmes o la policia local són les encarregades de vetlar per això.
A la vesprada-nit també destacava a l’Horta el treball del “femater”, aquell que, a peu o en carros tirats per animals de camp, arreplegaven les deixalles domèstiques per a usar-les posteriorment com a adob per al camp (un servici essencial del reciclatge primitiu). Li va seguir el “poalet” a la porta de casa i, anys després, els contenidors en totes les seues formes van aparéixer als carrers de les localitats. Això sí, ara el camió de les escombraries i el reciclatge són màquines imprescindibles en el camp, però per sort és una labor que s’ha modernitzat, no desaparegut.
Parlant del sector de la comunicació, tant en localitats xicotetes com Albalat dels Sorells o Albuixech, com altres més grans com Alboraia, no obliden, la importància del pregoner. Recorden que “este home anunciava notícies, vendes i esdeveniments importants al carrer”.
Recorden també les labors de l’ebenista o de l’esparter, que treballava l’espart per a fer cordes o estores; o el veler, que feia ciris per a il·luminar, una professió més antiga desapareguda totalment amb l’arribada de l’electricitat.
La majoria d’aquells treballs eren d’hòmens. Les dones es dedicaven a les labors de la llar o la venda en mercats. També treballaven com a costureres o en merceries (negocis cada vegada més escassos en el panorama comercial actual) o feien de nodrisses.
Mirant arrere, moltes preguntes com: qui obria les portes grans o cuidava els carrers?, qui portava l’aigua? o com s’anunciaven els bàndols, les morts i els edictes?; queden resoltes en conéixer estes professions valencianes. Però encara quedarien moltes per nomenar: l’operador de la central telefònica; els barbers (que des de fa anys estan en auge per la moda i perquè s’han modernitzat); o el “matalafer”, persona encarregada d’arreglar i posar en bon estat els matalassos, que fins i tot va donar lloc a una frase popular: “fer i desfer com el matalafer”.
Tota una idiosincràsia de professions a l’Horta de fa més de 50 anys: algunes desaparegudes i altres reinventades o modernitzades, però que continuen vives en la memòria dels majors dels nostres pobles.