ELS REIS MAGS ESCRIUEN LA SEUA CARTA
Albert Ferrer Orts –Universitat de València
Després de rebre una multitud de cartes -bé és cert que una mica més tard de que les rebera el Pare Noel dels que anticipen els seus desitjos per al dia de Nadal-, els Reis Mags ultimen les peticions dels més tradicionals acostumats a esperar una mica més. Encara que també és cert que va sent habitual repartir els presents provinents de Lapònia i d’Orient per allò de celebrar sengles jornades i difuminar la predilecció per només una d’elles. La globalització tot ho abasta (com el capitalisme de la seu mà), ja se sap.
Tanmateix, aquest any excepcionalment -el darrer de massa anualitats d’injustícies reiterades i creixents a l’Orient Pròxim i Mitjà- els Reis Mags també han escrit una carta adreçada a tots aquells que sempre els han confiat les seues cabòries, els seus propòsits de millora, els seus desitjos i les seues peticions. Un fet extraordinari que han demorat en massa ocasions però que ja no poden ajornar després de comprovar que la seua acció benefactora no ha sortit l’efecte esperat entre els més menuts, guiats per les decisions dels adults any rere any sense veritable propòsit de millora.
La carta, escrita en tots els idiomes coneguts, però ara sobretot en anglés, rus i xinés mandarí, va dirigida a nordamericans, russos i xinesos, especialment als seus governs i líders, per tal d’advertir-los de les seues responsabilitats pel que fa als seus conciutadans i, també, als que no ho són i es senten envadits, amenaçats i pressionats (castigats, seria més adient) per la seua ambició a l’hora de demostrar el seu poder immens. La missiva, però, també la rebran en la seua llengua materna presidents com l’israelià o el coreà del nord, entre altres més no tan coneguts de qui depenen milions de vides, sovint en la corda fluixa.
La carta només conté la data de l’efemèride i l’encapçalament: “Benvolgudes i benvolguts, estimats tots” perquè qualsevol lector -des del més poderós fins el ciutadà de a peu i anònim, pobre o no tant, ric potser- puga imaginar un món possible on tothom tinga la seua oportunitat de créixer, madurar i compartir èxits i decepcions; al remat, d’estimar al proïsme i tot allò que l’envolta, des de la natura fins la fauna que l’habita. Un inici que cadascú pot orientar als seus interessos personals, per descomptat pensant en un progrés útil compartit que, procliu a beneficiar per damunt de tot, persevere en un món sense violència, just i lliure. El que tothom mereix independentment d’on radique el seu domicili i les seues relacions familiars, socials o professionals.
Imaginem eixe món i lluitem perquè no siga una utopia. Ja va sent hora d’aplicar l’esperit de la lletra a diari, quotidianament, sense que ens acovardim per deixar de fer-ho en algun moment en anteposar ambicions impossibles que comporten patiment i mort onsevulla. També frustració.