Ens ha deixat l’escultor Rausell, fill predilecte de Meliana i tot un referent a Gandia

Ximo Company Climent, Enric Ruiz Roig, Juan B. Tormos Capilla i Albert Ferrer Orts

Avui ha faltat l’escultor Josep Rausell Sanchis (Meliana, 1929) al seu domicili de València. Ens deixa un gran escultor, un immillorable professor i, per damunt de tot, una excel·lent persona, tan generosa amb els seus com amb les poblacions de Meliana, on és Fill Predilecte, i Gandia, on és un benvolgut homenot. Llocs en què ha rebut nombrosos homenatges, tant dels seus exalumnes com de la població sencera.

Rausell fou fill del també escultor José María Rausell Montañana, qui, després de formar-se en Belles Arts, va obtindre una beca de la Diputació de València per a continuar formant-se a Itàlia i França. Tanmateix, la seua evolució artística la va combinar amb l’exercici de la docència en l’Institut Ausiàs Marc de Gandia, lloc en què treballà al voltant de tres dècades i passaren per les seues mans expertes generacions de saforencs, els quals mai no oblidaren la seua professionalitat i el seu caràcter afable i extrovertit, sempre bolcat en els seus companys i alumnes.

Aquella llarga i profitosa convivència sempre formà part del seu ADN ciutadà, però també professional mercès al seu extraordinari Ausiàs Marc que presideix des del 1957 una de les principals vies de la ciutat ducal, inspirat al seu torn en l’escultura que, prèviament, li feu obtindre la beca de formació. Peça que, en bronze i de menors dimensions s’enlaira en la via pública de Meliana i Beniarjó.

A pesar que la seua activitat docent fou molt intensa, Rausell mai no deixà d’exercir d’escultor i, a banda de la seua excelsa producció com a becari (la qual custodia la institució provincial, però també hi és en alguns pobles valencians), deixà a la posteritat un nombrós llegat espargit per diverses localitats valencianes, sobretot a Gandia i Meliana. El ‘Crist de la Bona Mort’ per a la Setmana Santa saforenca és una de les peces més estimades de l’escultor, com també el conjunt de l’obra conservada al seu poble natal i entre diversos col·leccionistes privats.

Però, com dèiem, Josep Rausell Sanchis ha estat molt més encara: en família, entre els amics, entre els col·legues i coneguts, entre els companys i alumnes. Un ser intemporal, obert, lúcid, generós, altruista, accessible, bondadós… a qui l’edat no l’impedia valorar els mèrits dels joves i el seu talent, a més de manifestar un optimisme i ganes de viure militants, com també reflecteix la seua obra, d’una gran delicadesa i força expressiva molt mediterrània.

El 2010 fou nomenat Fill Predilecte de Meliana i, abans i després d’aquest honor, ha estat homenatjat multitudinàriament a Gandia, la seua estimada ciutat de què guardava els millors records. D’això i de moltes altres circumstàncies podem donar fe els que modestament signem aquest obituari en nom dels milers d’admiradors de la seua persona i de la seua escultura.

A Rausell se li han dedicat bastants treballs i estudis, també reportatges en la premsa escrita i digital, tanmateix, queda pendent una investigació que aprofundisca en la seua aportació tant a l’art com a la docència. Més enllà de la dedicatòria de carrers o centres culturals, com esdevé a Meliana, els ajuntaments de les seues dos poblacions de l’ànima tenen un deure pendent que reivindique a un ésser extraordinari. En aquest sentit, Gandia va rebre de les seues mans la donació del seu ‘Joanot Martorell’, sent alcaldessa encara Diana Morant, en l’actualitat ministra de Ciència i Innovació i Universitats, amb l’esperança que un dia ocupara un lloc també emblemàtic de la capital de la Safor.

No hi ha hagut temps per a més des que ens enteràrem del seu traspàs, però temps suficient per a, almenys, retre-li un sentit i humil homenatge pòstum al bo de Josep Rausell Sanchis en el nostre nom i en el dels qui van tindre la fortuna de conéixer-lo i tractar-lo. DEP.