Fer i desfer
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Amb el foc encara en flama a les muntanyes castellonenques, una nova catàstrofe ecològica que lamentar, un nou desastre en els boscos valencians que ha de servir-nos –com a mal menor- per a fer-nos reflexionar d’una vegada sobre la urgència ja inajornable de valorar com cal la riquesa forestal i faunística que encara sobreviu, a pesar del desinterès general i de la desídia dels nostres polítics, tan entestats en el curt termini com absents de la crua realitat que, en aquest sentit, ens tenalla.
El que esdevé des del dijous a la Vilanova de Viver i altres municipis veïns hagués pogut esclatar en qualsevol altre punt de la geografia valenciana o, ja posats, de qualsevol altra zona (pen)insular. Prevenir-ho absolutament tot no és possible i aquestes situacions qualsevol les pot provocar, per acció o omissió. Però els boscos mediterranis com els valencians porten massa temps patint agressions de gran calat i, dic jo, que mancats d’inversió prioritària i sistemàtica en cada pressupost de la Generalitat.
Això i, no ho oblidem tampoc, la terrible despoblació i l’envelliment que planegen des de fa dècades sobre gairebé tots els municipis assentats entre masses forestals més que notables. Un còctel molotov que, en qualsevol moment –como ara mateix-, pot ocasionar la pèrdua de milers d’hectàrees i la seua biodiversitat, a banda de la ruïna total per a la població, privada endavant de boscos, fonts, fauna i aire pur que és el que busquen precisament els turistes amants de la natura a pocs quilòmetres de les ciutats.
A finals de l’estiu, el foc es va concentrar molt a prop, en la mateixa comarca de l’Alt Palància, cremant-se vora 20.000 hectàrees, a principis d’aquesta primavera poden sobrepassar-se les 4.000, ¿què més ha de passar perquè els nostres gestors polítics es prenguen el tema seriosament? ¿De què ens serveix que delegats, presidents i consellers utilitzen la calamitat com si d’un photocall es tractés? ¿No hagués estat més senzill posar en marxa el millor sistema preventiu possible? No serà pel que prediquen, quan la boca se’ls ompli d’energies renovables, ecologia i allò d’actuar contre el canvi climàtic abans que siga massa tard.
Hui vindrà el president del govern, també addicte –malauradament- a aquesta mena d’actes necròfils o aquelarres per allò de mostrar la seua solidaritat, que per això s’envià a la UME. Acte que cal agrair-li, faltaria més, però tant de debò servís perquè des del govern central es comencés a prendre seriosament l’envit, sobretot quan l’Espanya despoblada es pretén poblar, però de parcs solars i molins de vent, tornant-se al curt termini i no al que demana l’ecosistema: una acurada planificació i previsió.
No cal jugar més amb el foc, ni tampoc seguir fent i desfent sense cap sentit, al cap i a la fi l’ofici del matalafer no del polític.